El llibre de Festes Majors i de Moros i Cristians de 2023 està preparat i estarà disponible a partir del dilluns 14 d’agost en l’edifici de l’Ajuntament. És el moment, per tant, d’arreplegar-lo per assabentar-se de les activitats ludicofestives i culturals que impregnaran Castelló durant tres setmanes i intentar refrescar-se amb la seua lectura. Igualment, el llibre un espai que simbolitza el trànsit cap a la vida adulta de les Festeres i els Festers, que compartiran esta transició vital junt amb les comparses i les desfilades dels Moros i Cristians.
Per començar, el llibre conté 79 pàgines -sense comptar la part comercial- i conserva les seccions dels últims anys. La coberta ha sigut dissenyada per la guanyadora del concurs del cartell de festes de 2023, Sara Mas Murillo, qui ens explica que durant molts anys ha descobert Castelló de mil formes diferents. En esta edició del llibre, a més, hi trobem les salutacions protocol·làries, entre les quals destaquen els escrits de l’alcaldessa, Horte Gómez Llácer; del regidor de Cultura Festiva, Xavier Tortosa Penadés, i de l’AFMiC, que inviten a disfrutar la festa. Al llibre també podeu llegir l’emotiu escrit del pregoner d’enguany, Carlos Benetó Grau, trompetista castellonenc que fa vora trenta-sis anys que viu fora del poble. A continuació del programa d’actes festers (del 6 al 25 d’agost), hi trobareu la part literària.
Les pàgines que dediquem tradicionalment a La nostra gent, la nostra història , comencen amb els poemes guanyadors dels Premis Ausiàs March de poesia infantil, els quan han recaigut en Naia Castillo Sanz, Carla Álvarez Bernabeu, Maria Caldés Capsir i Andrea Micó Ferrús. A les premiades, els seguix la secció històrica, que s’enceta amb un treball del nostre preat Valerià Benetó Ferrando, en «Els batles de Castelló en l’època foral (1486-1703) i el jurament de Francesc Morantí». Valerià fa una recopilació dels batles que hi ha hagut el nostre poble i se centra en un cas. El segon article d’esta secció va a càrrec de qui més ha estudiat el bandolerisme valencià, Manel Arcos i Martínez. L’erudit d’Oliva ens explica en «Bernat Francés Marqués, roder de Castelló», que este roder va fer quadrilla amb diferents roders de Castelló i la rodalia per a fer les seues malifetes, fins que acabà els seus dies a Palma (la Safor).
Si l’amor no té edat, la investigació històrica tampoc. José Vicente Climent Vila s’estrena enguany en este àmbit, en el llibre de festes, amb un tema de molta actualitat: l’enllumenat i l’electricitat. En «Que vinga la llum: els precedents de l’enllumenament elèctric a Castelló», coneixerem amb quins materials s’il·luminaven els carrers del nostre poble abans que arribara el primer fil electrificat. En quart lloc, Raül Seguí Penadés, Rafael Estrada Puertos i Susanna Pallàs Garrigues, han escrit un article a tres mans perquè no es perden en el calaix de l’oblit en «Els Cursos Intenacionals de Música a Castelló (1991-1999)», on prestigiosos músics de la tuba, com Robert Culbertson i Roger Bobo, hi feren el tret d’eixida en 1991. A estos dos erudits del món de la música els seguiren altres, que impartiren cursos de trombó, trompa, trompeta, percussió, saxòfon, clarinet, flauta i oboé.
Qui subscriu estes línies torna a escriure sobre el pont del riu d’Albaida. Si anteriorment ho feia sobre els ponts de fusta, ara ho fa sobre el primer pont d’obra de mamposteria que salva el nostre riu en «La planificació del pont del riu d’Albaida de Castelló (1881)», on destaca que l’obra arquitectònica es va construir dins d’un projecte de major envergadura com és la carretera de la Pobla Llarga a Sumacàrcer i n’aporta imatges dels plànols originals, entre altres curiositats.
Per tercer any consecutiu, les castellonenques que viuen fora del nostre poble tenen veu en la secció Castelló vist des de.. . Cada una de les tres participants, ens descriu com és el lloc on viuen actualment, què enyoren de Castelló i què senten quan hi tornen. Enguany tenim el plaer de comptar amb Penélope Pérez Espinosa, resident a Seseña; Leo Moreno Pons, des de Badajoz; i Carolina Castells Alfonso, des de París. Si les veieu al poble estes festes, no dubteu a fer un barret amb elles, que vos n’estaran ben agraïdes.
Com bé sabeu, estem recuperant i digitalitzant els llibres de festes de fa cinquanta anys, però només es publiquen en paper les pàgines més rellevants. La portada del llibre de 1973 conté una il·lustració de l’antiga estació del tren, realitzada per Carles Plasencia. Esta secció s’ha completat amb tres fotos de les festeres i els festers d’aleshores. En esta edició del llibre, l’apartat Memòria gràfica ha guanyat protagonisme, ja que hem inclòs dotze fotografies antigues de diversa índole i podreu vore, per tant, fotos singulars del nostre poble en què apareixen: la família Talens-Gómez a la Casa de Poveda en 1903, militars castellonencs junt amb el mestre Jaume Fayos al Monte Arruit, una típica foto d’escola del 1942 al Col·legi-Asil de Sant Doménec, un concert de la Lira Castellonera en la Fira de Santa Llúcia de la dècada del anys 50, dos xiques del poble damunt la moto del fotògraf Palencia en el pont del riu d’Albaida, la boda de Pepica Vilar i Alfredo Roca davant del Bar de les Esquerres, i una altra boda dins el pati del Cine Califòrnia, les festeres i els festers del 1968, dos dones passejant per la finca el Paraíso on es veu la pantalla del cine del casino de les Esquerres, un grup de monges en el Col·legi-Asil, la penya La Madrilla celebrant el Nadal i, per acabar, Dolores Mateu Alegre al Mercat Municipal.
L’edició i la coordinació del llibre de festes s’ha fet a càrrec la Regidoria de Cultura, on hem treballat Raymi Navalón i jo mateix (en representació del Grup d’Intervenció Comunitària La Fundació). Així mateix, m’he encarregat de la correcció d’estil del llibre i de demanar els articles de la secció La nostra gent, la nostra història i de Castelló vist des de… Abans d’acabar, vull destacar que bona part de les fotos que il·lustren el llibre, especialment les del Programa de Festes , les ha capturades Joanjo Puertos, excepte les dels articles dels estudis locals, que les han obtingudes els mateixos autors i autores, si no s’indica el contrari.
Finalment, vull convidar-vos a la reflexió: el llibre de festes és una de les poques publicacions periòdiques que hi ha actualment a Castelló. Per això, vos invite a llegir-lo i a conservar-lo com un xicotet tresor, ja que és un reflex de la nostra societat i dels canvis que s’hi produïxen. Esperem que siga del vostre gust.
