Divendres 12 de setembre, en un acte a la INMAVI de Castelló, es van entregar els guardons dels LXIX Premis Castellum Ripae. En la vetllada es van barrejar les lletres i els llibres amb la música del grup Bèrnia. S’entregaren els següents premis, que integren els Castellum Ripae:
El 69è premi de Narrativa Soler i Estruch, amb 53 obres presentades i una dotació de 5000 €, i la publicació de l’obra.
El 5è Premi de No ficció infantil Dolors Català dotat amb 1500 €
I els premis de poesia infantil Ausiàs Marc. On han participat els col·legis d’educació primària de Castelló.
El premi Soler i Estruch ha estat per a “El falcó daurat” de Juli Martínez Amorós, i el Premi Dolors Català de No ficció infantil a “El misteri dels pinzells anònims”, de Josep Antoni Fluixà.



“El falcó daurat” és una novel·la negra ambientada al País Valencià el 1987. El jove policia Arnau Feliu i la periodista Mireia Blanc investiguen la misteriosa mort del cantant Rafel Valor el 1972. La novel·la revela una xarxa d’interessos amagats i una veritat incòmoda que amenaça amb sacsejar els fonaments de la societat valenciana de l’època.
L’autor, es va mostrar agraït pel premi i la publicació que comporta i va expressar «Amb El falcó daurat intente crear un imaginari literari valencià que faça que els lectors se senten identificats amb les històries que conte. He volgut fer amb El falcó daurat una obra arrelada en la nostra memòria col·lectiva recent que resulte evocadora per al públic lector».
Juli Martínez Amorós va nàixer el 1975 a Novelda (el Vinalopó Mitjà) i resideix actualment a Xixona. Filòleg de formació, treballa com a tècnic lingüístic en la Universitat d’Alacant, on també ha sigut professor de l’àrea de lingüística. En l’àmbit literari, és autor de les novel·les Les formigues (2005, Premi Vila d’Onil) i La merla blanca (2022, Premi Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona), com també de l’assaig La societat valenciana en l’espill lingüístic (2016).
El misteri dels pinzells anònims és una narració infantil que té com a protagonistes els membres de la família del pintor valencià renaixentista Vicent Joan Macip, conegut com a Joan de Joanes, en el taller del qual passen uns fets estranys. Lògicament, el misteri s’ha de resoldre i això fa que en la història apareguen, a més del seu fill major, les dos filles: Dorotea i Margarida. Es tracta, per tant, d’una narració que estimula la creativitat artística, el treball i l’esforç per fer realitat els desitjos, a més de ressaltar la igualtat i el protagonisme de les dones.
Fluixà, que tot i ser un escriptor veterà i molt reconegut va declarar que «és el primer premi que rep per una obra per a xiquets i xiquetes i em fa molta il·lusió» ha incidit també en que El Premi Ma. Dolors Català té unes característiques que el fan especial: «No es premia només una obra literària i de ficció, sinó una obra amb format narratiu, però que tinga relació a “una branca del coneixement humà”, tal com s’especifica a les bases. Això m’ha permés iniciar la trama a partir d’uns fets històrics, com són els de l’extraordinària importància de la família de Joan de Joanes en la història de l’art. En conseqüència, amb la ficció he pogut fer també divulgació i donar a conéixer, entre els infants, una família valenciana rellevant i destacada de la cultura».
L’escriptor Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) acumula més de 60 obres publicades des que debutà el 1987 amb Nàufrags sens illa. Referent en la literatura infantil des de Gratacelònia (1990), és autor de títols com Viatge al país dels cocòlits, El poble de Llepamelós o La sacerdotessa de Mesopotàmia, i ha destacat també en la crítica literària i la pedagogia amb assajos i guies de foment de la lectura.



