El primer cap de setmana de desembre van tenir lloc a Castelló les III Jornades d’Innovació educativa a través de les pràctiques artístiques multidisciplinàries titulades ‘’Constel·lacions Artístiques en Creació’’. L’enfocament transdisciplinari entre les àrees artístiques va estar l’eix conductor dels diversos tallers als què poguérem assistir els participants: un de dansa escenografia sonora i visual, Luminia, un altre de arts inclusives i improvisació, Instrumentarium XXI, un tercer d’educació sonora i experimentació ‘’Caçadors de sons’’ i un darrer de creació multidisciplinar i creació artística ‘’Multilabs’’. I ací la primera afirmació, si bé el títol ja era reptant, encara ho foren més les jornades.
Com a participant de tots quatre tallers i després de l’experiència viscuda i apresa, m’agradaria remarcar l’organització, l’enfocament i la qualitat dels ponents, no sols pel seu bagatge i coneixement sinó també per la seua proximitat, per voler acostar-nos a l’aventura creativa i creadora de la què ells ja en formen part. Perquè, més enllà de compartir qualsevol explicació teòrica o merament informativa van aconseguir que els participants fórem els protagonistes de l'experiència, viscuda en primera persona. Els ponents esdevingueren com a referents i la transdisciplinarietat de les seues àrees com a exemple del treball docent a l’aula. No ens ho van contar, ho vam viure.
El moviment, l’escolta, la creació, l'experimentació i tot girant entorn el so i les seues potencialitats, des del què simplement ens envolta fins al què generem de manera aleatòria, van permetre articular dos dies de reflexió envers les pràctiques artístiques presents a l’Educació Musical tot i posant en el focus d’atenció els processos creatius a l’escola, en l’aventurar-nos com a docents i en el risc òptim, tant per a l’alumnat com per als mestres, amb què tota experiència enriquidora compta. I ací una altra afirmació: com a mestra recent graduada s’agraeixen moments com els viscuts, sobre tot per la necessitat de formar docents compromesos i actualitzats que continuen fent-se preguntes. És més, estic segura que cadascun dels participants que hi assistirem ens en anàrem amb unes sensacions i en el fons, totes elles relacionades amb com millorar la nostra pràctica educativa. Per a mi, eixe parar-se a pensar ja val la pena. Perquè s’activa en moments compartits com ho foren les jornades i camina ja, a un ritme diferent però sense pausa, a les nostres accions, decisions o pensaments.
En definitiva, tot i més per seguir generant i generant-nos (a nosaltres mateixa) dubtes. Dubtes necessaris que ens ajuden a repensar què és allò que volen a l'aula i què entenem amb la professió de ser mestra. Perquè, entre sons, vam jugar, un verb que hauríem de tenir molt més present. Al cap i a la fi, jugar per seguir intentant respondre allò de… Quina mestra vull ser?
Alba Añó.
