Des de la Regidoria d'Educació vos mostrem els relats guardonats al IV Concurs de relats breus de Tots Sants.
Cada dia publicarem dos relats breus. A continuació podeu llegir uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Sara Momparler Alborch, amb el relat L'ombra, guardonada dins de la categoria de 3r d'ESO.
L’OMBRA
«L’última hora. La policia ens informa que han trobat un home mort en circumstàncies estranyes, i la seua filla de tan sols catorze anys es troba en parador desconegut»
Tot va començar dissabte 28 d’octubre, ho recorde perfectament com si fora ahir o despús-ahir. No ho sé, he perdut el compte de les hores que porte ací, crec que m’estic tornant boja.
El meu pare i jo anàvem tots els dissabtes al nostre lloc preferit, les muntanyes de Risc. En realitat no era el meu lloc favorit perquè odiava la naturalesa, però era el meu lloc especial perquè passava temps amb el meu pare, ja que la meua mare i ell estaven separats.
A les 12h del matí, el meu pare em va arreplegar de casa de la meua mare, feia fred, més del normal, i el cel estava obscur, pareixia de nit. Ens dirigírem cap a la gasolinera per a omplir el dipòsit i comprar un poc de menjar, ja que el trajecte era llarg fins a arribar a les muntanyes.
El camí per on circulàvem habitualment estava tallat a causa de les plogudes de les últimes setmanes, la qual cosa ja em va paréixer estranya. Així que agafàrem un altre camí abandonat i ple de vegetació. De sobte va començar a ploure i cada vegada ens endinsàvem més al bosc.
Mon pare va haver de baixar del cotxe perquè una de les rodes va punxar i aquesta va ser l’última vegada que el vaig vore viu. Tot va ocórrer molt ràpid, vaig sentir un fort soroll i en mirar pel retrovisor vaig vore com una ombra enorme carregava el cos del meu pare. Vaig tancar els ulls de seguida. Estava molt espantada, però vaig decidir baixar del cotxe i intentar seguir-los. La por em feia vore figures per tot arreu, fins que vaig vore el meu pare mort al terra. Estava pàl·lid i tenia el ulls oberts. Vaig començar a córrer fins que vaig trobar una cova on em vaig refugiar. No sabia què fer, estava sola i aterrida, els mòbils s’havien quedat al cotxe i no tenia manera de demanar ajuda. Sols portava una motxilla amb una llanterna i aquesta llibreta.
L’únic que puc fer és escriure aquestes paraules i esperar que algú em trobe. Ha parat de ploure, no sé quantes hores porte ací dins i no m’atrevisc a eixir per por a l’ombra que ha matat el meu pare.
Passen les hores i em trobe molt malament, no porte aigua ni menjar, sols tinc molta por i em sent observada com si algú em vigilara.
He decidit que vaig a eixir…
«Última hora. Trobada una adolescent de catorze anys morta a l’eixida d’una cova per causes desconegudes»
Sara Momparler Alborch
