Des de la Regidoria d'Educació vos mostrem els relats guardonats al III Concurs de relats breus de Tots Sants.
Cada dia hem publicat dos relats breus. A continuació podeu llegir uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Natàlia Alandes Català, amb el relat Una mort no vertadera, guardonada dins de la categoria de 3r d'ESO. Una mort no vertadera
El 1929 vivia una família en un poble de València anomenat Castelló, aquella família era molt volguda i eren molt feliços, hi havia dues germanes: Alexandra i Melissa que eren una per a l’altra, confiaven molt entre les dos i s’ho contaven tot.
Sa mare, el dia 30 d’octubre va rebre una telefonada en què li deien una notícia molt tràgica. Melissa havia faltat en un accident aprop d’un barranc. La notícia va enfonsar a la família.
Alexandra estimava molt la seua germana i era una persona que pensava molt les coses. La nit del 31 d’octubre algun pensament no la deixava dormir, fins que ja cansada de mirar el sostre de la seua habitació, ja que per sort vivia prop del cementeri, es va ficar les seues espardenyes i va caminar cap allí. Estava tot molt obscur, però a Alexandra no li feia por. Ja havia passar per tots els corredors del cementeri, i era ahí quan ella estava posant-se més nerviosa, el cas és que no trobava la làpida de Melissa i va començar a entrar-li un poc de por i se’n va anar corrent.
Ja en casa estava molt preocupada, i no va pegar ull en tota la nit, ja a l’endemà, dia festiu, ja que era 1 de novembre dia en què se celebra en honor a totes aquelles persones que per desgràcia ja no estan entre nosaltres, Alexandra i la seua família estaven al cementeri, Alexandra desitjava que la làpida de la seua germana estiguera i que tot el que va passar la nit d’abans haguera sigut un mal entés. Davant d’ella els seus ulls miraven amb tristor aquell tros de mabre blanc amb una foto de Melissa.
En arribar a casa, Alexandra encara li pegava voltes pensant per què no la va veure la nit passada, fins que ja molt pensativa va començar a investigar sobre l’accident de la seua germana, si tenia alguna cosa a veure en la nit de tots sants però no va trobar res interessant que li cridara l’atenció especialment.
Un dia nou en la vida d’Alexandra com tots els matins, a ella que li apassionava la lectura, se’n va anar a un dels seus llocs preferits, la biblioteca, li encantava escodrinyar per les prestatgeries, hi havia vegades que agafava un munt de llibres, però aquell dia escodrinyant se-li va caure un llibre molt gran que es deia «les desaparicions de les morts» com no, a ella li va cridar l’atenció després de tot el que havia ocorregut els últims dies va agafar aquell llibre, per a llegir-lo a casa amb més tranquil·litat.
En tan sols arribar a casa va obrir el llibre i va començar a llegir al cap d’unes quantes pàgines no podia creure el que estava llegint, parlava de que suposadament en aquell moment havia gent a les quals les soterraven sense estar mortes i per la nit les lapides de les persones que estaven vives desapareixien en senyal que no estaven mortes, una de les quals coses per les que soterraven a les persones sense estar mortes és per una malària anomenada catalèpsia, que les seues accions eren que deixaven a la gent inconscient però també sense respiració encara que seguien vives totes aquelles persones.
Alexandra tota espantada ho va contar als pares els quals no s’ho creien, Alexandra va dir que aquesta nit anirien els tres junts per a comprovar que el que els contava era veritat. Ja era de nit l’hora per anar al cementeri, els pares d’Alexandra deien que era una tonteria, però com estava posant-se molt pesada van anar sense ninguna esperança, fins que van comprovar que el que deia Alexandra era molt cert. Van cridar ràpidament al soterrador per a que poguera treure a Melissa d’ahí dins, el soterrador com ells pensaven va dir-los que no, que era una cosa il·legal i no permissiva i ell podria estar acusat de delicte, no obstant això els pares no van dubtar en oferir-li diners, feien tot el que fos per la seua filla, l’idea d’ell va canviar ràpidament i va acceptar aquell tracte de seguida.
Aquella matinada, era el moment que treien a Melissa d’ahí els pares esperançats de poder a tornar a viure molts moments especials amb ella, ja el cos de Melissa amb els tres, la van de seguida a un metge especialista anomenat forense, van haver d’esperar vàries hores a la sala d’espera, quan ja cansats de estar asseguts en eixa cadira tan dura, va eixir el forense per la porta, no portava massa bona caram Melissa havia mort feia sols unes 7 hores per la falta d’aire que no podia respirar dins d’aquell taüt, la notícia no acabava ahí sinó que en aquella autòpsia van descobrir que tenia una malària anomenada catalèpsia, això va deixar a la família anonadada ahí s’explicava tot el que havia ocorregut.
Aquell dia es van acomiadar de Melissa fins sempre, soterrant-la altra vegada, aquella nit Alexandra tampoc podia dormir, va baixar al cementeri a veure si tot estava com havia d’estar, aquesta vegada estava tot en ordre, la làpida de mabre continuava ahí, Alexandra en aquell va tenir l’oportunitat d’acomiadar-se de la seua germana amb unes paraules precioses que acabaven en un sempre et duré al meu cor.
Fins, aquella vegada, la maleïda catalèpsia era molt comuna en molts casos i decidiren posar una campaneta, perquè, quan la persona despertara la tocara, i el soterrador poguera traure-la del taüt.
A fi Alexandra es va fer major, va tindre fills i tots els dies es parlava d’una historieta diferent i molt divertida que li passava amb la seua germana Melissa, i de com de bonica que era, tenia el cabell castany amb els ulls verdosos, Alexandra anava a visitar-la tots els dies al cementeri.