Des de la Regidoria d'Educació vos mostrem els relats guardonats al III Concurs de relats breus de Tots Sants. Cada dia publicarem dos relats breus. A continuació podeu llegir uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Maria Caldés Capsir, amb el relat El veí del costat, guardonat dins de la categoria de 1r d'ESO. EL VEÍ DEL COSTAT
Hi havia una vegada, fa molts anys una xiqueta anomenada Cristina. Tenia dotze anys, els ulls grans i verds i el cabell obscur, llarg i llis. Ella i la seua família s'acabaven d'instal·lar en una nova casa, ja que havien traslladat a la seua mare, Carme, a un poble anomenat Fullsà. A Cristina no li feia massa gràcia haver canviat de poble, però la casa li agradava molt, era moderna i futurística. En canvi, la del costat era el contrari: vella, mig caent i plena d'arbres mort. Pareixia estar deshabitada.
Passaren un parell de dies i acabaren la mudança i per a la sorpresa de la família, es va presentar el propietari de la casa que pensaven que estava abandonada. Aquest era alt, prim, la pell molt clara i uns cabells molt ben pentinats de color negre. També vestia elegantment. Pareixia molt normal però a Cristina li estranyava que una persona tan elegant tinguera una casa tan vella.
El xic va anar a la casa de Cristina. El motiu per què es va presentar era per a convidar-los a la seua casa per a berenar. Carme i Paco, el pare de Cristina, acceptaren alegrament i quedaren a les 17:30. Carme no va poder anar perquè havia d'anar a revisar uns papers a l'oficina, així que sols anaren Cristina i Paco.
Ja era nit fosc i encara no havien arribat. Carme preocupada va tocar a la porta del seu veí. Sense resposta. Així doncs va tocar a la porta dels altres veïns per a preguntar-los si sabien alguna cosa i aquests contestaren que fa anys que no vivia ningú en eixa casa. La mare desesperada va tocar a la policia. Aquests registraren tota la casa de dalt abaix i res. Carme plorava i plorava fins que es va adormir. Ja de matí, es va despertar i no podia creure el que estava mirant. A la cuina el seu home i la seua filla sans i estalvis com si res haguera ocorregut. Els va preguntar què els havia passat, però ells no sabien de què els estava parlant.
Rumors diuen que aquells no eren Cristina i Paco i que els vertaders havien sigut assassinats per un esperit, el seu veí. Diuen també que a més mataren a Carme més tard.
Altres conten que pare i filla havien estat posseïts, pel mateix esperit, per a poder desemmascarar a la persona que va produir el seu assassinat fa molts anys. Però sols són rumors… o no.
