Des de la Regidoria d'Educació vos mostrem els relats guardonats al IV Concurs de relats breus de Tots Sants.
Cada dia publicarem dos relats breus. A continuació podeu llegir uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Juan Casanova Serrano, amb el relat La nit de Tots Sants, guardonat dins de la categoria de 1r d'ESO.
La nit de Tots Sants
En Castelló, un tranquil poble valencià, a la vigília de Tots Sants, l’aire ompli l’ambient de misteri. Els carrers estan decorats amb llums de ciris i fanalets, i un suau aroma a carabasses rostides apareix per tot arreu. És una nit màgica en què les tradicions valencianes tenen vida.
Al centre del meu poble, s’alça una antiga església coronada per un grup de campanes que toquen a mort. Al seu interior, els ciris parpellegen il·luminant la imatge dels sants. La gent es reuneix allí per rendir homenatge als seus familiars morts.
La tradició diu que en la vigília de Tots Sants, les famílies han de netejar i decorar amb flors les tombes dels seus estimats morts. Els xiquets ajudem als pares a col·locar els rams, mentre els grans comparteixen històries i records. És un moment per recordar qui ja no està amb nosaltres i per mantenir viva la seua memòria.
Jo tinc la sort de tindre vius els meus avis i eixe dia sempre anem a dinar a sa casa. Dinem cassoleta d’arròs al forn, berenem bunyols de carabassa i després de sopar arriba el millor de tot, és quan trauen els panellets fets amb ametlles i pinyons. I a la vora del foc i com a mostra d’amor i respecte, contem històries de la gent que ja no pot compartir amb nosaltres aquests moments.
Més tard i a mesura que avança la nit, els més joves del poble ens disfressem de calaveres, bruixes, fantasmes i personatges de pel·lícules de por, i eixim al carrer per demanar dolços als veïns. Toquem només a les cases que coneixem i en totes ens reben molt amablement, mai s’espanten i ens recompensen amb llepolies. Alguna veïna més atrevida, ens fa entrar en la casa que té decorada amb les més terrorífiques formes i sons. Els nervis ens posen a prova, però això fa que tot siga més emocionant.
Així és com en aquest tranquil poble valencià se celebra el dia de Tots Sants, amb por però sobretot amb amor, tradició i un profund respecte per aquells que han abandonat aquesta vida.
És una nit en què el passat s’entrellaça amb el present, i el record dels éssers estimats viu a cada cor.
Juan Casanova Serrano
1r d’ESO B
