Des de la Regidoria d'Educació vos mostrem els relats guardonats al IV Concurs de relats breus de Tots Sants.
Cada dia publicarem dos relats breus. A continuació podeu llegir uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Ana Ortiz Sala, amb el relat El xiquet, guardonada dins de la categoria de 1r d'ESO.
EL XIQUET
H i havia una vegada un pobler anomenat Llioz, aquest tebia un orferinat que mai es quedava sense xiquets; ja que sempre que volien adoptar-ne algun, a aquest li ocorríen coses sense sentit ni explicació.
A una parella que ja feia temps volia adoptar, una nit li van donar la notícia de que podíen adoptar un xiquet, eixa mateixa nit, el 31 d’octubre, vahn anar a pel xiquet; una vegada allí, van veure que estava dormint junt amb altres xiquets.
Els pares van anar a per tota la roba i les coses del menut per carregar-ho al cotxe, de sobtem¡, el xiquet es va despertar sense poder moure’s, amb la cama trencada; els pares, al tornar i veure’l en aquella situació, van cridar els metges. Aquestos van acudir a curar-lo però no sabien com havia ocorregut allò, van preguntar als altres xiquets i xiquetes però no recordaven res.
Degut a la situació en què es trobava el xiquet, els pares no se’l van poder emportar a casa, aquestos se’n van anar tristos I preocupats pel menut, ja que pensaven que anaven a passar la nit de Halloween amb ell.
Dies després, els pares van a anar a veure’l per saber si estava millor, però, a l’adoptar-lo, li va ocórrer el mateix, però aquesta vegada sí que rercordava alguna cosa…va veure moltes ombres i, una d’elles, mirant-lo mentre sofria i se li trencaven més parts del cos.
En aquest orferinat hi havia una tercera planta a la qual estava prohibit pujar. El xiquet, que anava en cadira de rodes, va pujar a l’ascensor, però li va passar el que mai hagués imaginat. El menut volia baixar a la primera planta, però l’ascensor es va quedar parat i, Sense pensar-ho, va començar a prémer botons, de sobte, l’ascensor s’obrí i estava a la tercera planta!
El xiquet no podia Moure’s i va començar a veure ombres, una se li va posar davant i li va dir: “d’ací no ixes”, el va agafar i li va dir: “a mi em van llevar al meu fill, així que no vaig a deixar que cap xiquet se’n vaja d’ací…”
Ana Ortiz Sala
1r ESO
