Des de la Regidoria d'Educació vos mostrem els relats guardonats al III Concurs de relats breus de Tots Sants.
Cada dia hem publicat dos relats breus. A continuació podeu llegir uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Aitana García Cebrián, amb el relat El cèrvol verd, guardonada dins de la categoria de 1r d'ESO. El cèrvol verd
Fa moltíssims anys a Alberic, hi havia un home, Robert, la vida del qual era perfecta, estava casat amb Vera, la dona més bella d’aquell poble, també tenien dos fills, Pablo i Marcos, de huit i once anys, també el treball dels seus somnis…Però generalment era conegut al poble per la seua afició a l’agricultura i la jardineria. Li donava forma a matolls, sobretot formes d’animals, també plantava flors precioses que duraven molt de temps i els seus cultius eren els millors d’aquella zona. Era una vida perfecta encara que no duraria molt més…
Va arribar un dia abans de la Nit de Tots els Sants, i l’alcalde li va demanar si podia arreglar el jardinet de l’ermita de Santa Bàrbara, en la Muntanyeta, ell per suposat va dir que sí, així que es va alçar ben d’hora, desdejunava, arreglava les eines, passejava al gos i es va anar cap a aquella ermita. Aquell mateix matí va començar a sentir-se vigilat i a notar dolentes “vibres”.
Va estar en aquell jardinet davant unes hores i es va posar a ploure, així que va arrecollir i va anar a casa. Quan arribà, els xiquets estaven jugant i la dona planxant al segon pis. Ell es va anar a dutxar, i quan anava a asseure a prendre café, enfront del finestral, s’ adonà que alguna persona havia destrossat el jardí de sa casa, havien tirat els tests partit unes figuretes i deixat una nota en el porxat posterior que deia «Deixa’l, és el meu jardí» era d’un tal «GM». Robert es va espantar, així que va anar a la policia i li digueren que durant uns quants dies vigilarien la zona.
Més tard com havia deixat de ploure va anar cap a l’ermita, va passar allí gran part del dia, i com ja era tart va tornar a casa. Passada aquesta nit va arribar el dia de Tots Sants. Ell es va alçar ben d’hora per a fer els últims retocs en l’ermita.
Passaven hores i hores, ja era de nit, i no tornava, però la seua dona no li va donar importància, perque de vegades es retrasava en arribar a casa així que es va anar a dormir. L’endemà, encara no havia tornat així que ella va anar cap a la policia i es van posar a buscar-lo, af final preguntant als veïns, una dona l’última vegada que l’havia vist era en el jardinet de l’ermita.
I va ser allí on el van trobar amb unes tisores clavades en el cor i just al seu costat un matoll amb forma de cèrvol en el qual hi havia una nota que posaca «T’ho he dit, aquest jardí és meu» una altra vegada del tal «GM». L’endemà el van enterrar.
Dies després de la mort la seua dona es va posar a investigar i va trobar que GM era la signatura d’un jardiner que va morir anys abans que el seu marit. Ella no tenia ni ideam però aquesta cosa li va canviar la vida per complet.
Des de llavors, el jardí de l’ermita per Tots Sants, naix una estranya i misteriosa flor que cautiva per la seua bellesa. Serà l’ànima dels jardiners? Serà un missatge del més enllà?
