Des de la regidoria d’Educació per mitjà de la Comissió d’Activitats Extraescolars vos mostrem els relats guardonats al IV Concurs de relats breus de Fira.
Totes i tots s’han esforçat molt i mostra d’això són els magnífics resultats que hem obtingut.
Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de la Fira 2023, esperem que vos agraden.
Antoni González Micó del Col·legi Santo Domingo, amb el relat ‘Un dia en la fira’, guardonat dins de la categoria de 2n d’ESO.
UN DIA EN LA FIRA
Hi havia una vegada una xiqueta que va anar a la fira amb els seus pares i amb el seu germà. La família anava molt contenta perquè tenien moltes ganes de divertir-se tots junts.
Quan van arribar a la fira el primer que van trobar van ser els llocs de torró, de creïlles, gelats i de cotó dolç. Anar a la fira amb la família és una tradició que data de fa més de 400 anys, quan el rei Felip II atorga al poble de Castelló el privilegi de poder celebrar una fira anual.
Els pares els van preguntar als xiquets que si volien prendre’s alguna cosa i els dos germans molt contents van contestar que sí.
– Jo vull caramels, va dir el xiquet.
– Jo vull un cotó dolç, va dir la xiqueta.
I els seus pares li ho van comprar, després volien pujar a les diferents atraccions que hi havia en el parc on estava situada la fira, dalt de la muntanya russa obrien i tancaven els ulls quan feia molt de soroll i també xillaven perquè estaven molt espantats.
Quan baixaren de l’atracció, els pares els van proposar anar a la fira
tradicional valenciana, en la qual, feien actuacions de cantants, valencians, danses i tota mena de tradicions valencianes. Van fer una volta per tota ella i es trobaren amb els gegants i cabuts que espantaren la xiqueta.
Ella volia anar-se’n d’aquell lloc perquè tenia por als hòmens que anaven disfressats, però va trobar una paradeta on podia fer manualitats amb pintures, suro, etc. i van haver de quedar-se una estona perquè ella es distraguera dels gegants i cabuts que anaven de passacarrer.
Després se n’anaren a la fira de les flors perquè la mare volia comprar-se una planta per Nadal i vesc per posar-lo darrere de la porta i que li portara sort durant tot l’any.
Els xiquets estaven una mica cansats i els digueren als seus pares, d’anar- se’n a casa, però abans haurien de menjar alguna cosa perquè fenien molta gana. El pare els va preguntar:
– Voleu que anem a sopar de “torraeta”? Els xiquets i la mare contestaren:
– Ummmm!!! Que bo, si pare anem de camí cap a casa, van fer una paradeta en la zona dels menjars on hi havia un torrador gegant on estaven fent entrepans de carn i verdura, tot allò estava amenitzat per un concert en directe d’un grup valencià, allò estava de gom a gom.
Si compraves un entrepà et donaven una participació en una rifa d’articles de fira, ells compraren el soparet i se’l menjaren allí perquè estaven molt animats amb la música i l’ambient. Al cap d’una estona feren el sorteig i a l’obrir els sobres on estaven els papers … Quina alegria!!!
– M’ha tocat un os que parla, va dir el xiquet
– Mireu el que diu: repeteix amb mi, gelat, casa, clau, tomaca… feia molta risa.
– Que xulo! Li va dir la germana, doncs a mi m’ha tocat una cinta de música, escolta el que se sent, és una cançó.
Els dos germans se n’anaren supercontents i feliços a la seua casa, havien passat un dia genial en la fira amb els seus pares.
En la fira per ser feliç, sempre cal riure.
