Des de la Regidoria d'Educació per mitjà de la Comissió d'Activitats Extraescolars vos mostrem els relats guardonats al III Concurs de relats breus de Fira.
Totes i tots s'han esforçat molt i mostra d'això són els magnífics resultats que hem obtingut.
Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de la Fira 2022, esperem que vos agraden.
Gal·la Francés Climent, amb el relat ‘L’atracció del temps', guardonada dins de la categoria de 2n d'ESO.
L’ATRACCIÓ DEL TEMPS
Era un divendres de nit i havia quedat amb les meves amigues per anar a la fira del poble.
Passarem per totes les paradetes i ens comprarem cotó de sucre. Quan ja era hora de tornar a casa, decidirem pujar a una nova atracció que era de dos en dos. Jo vaig pujar amb Marta. Quan ja estàvem dalt, de sobte va agafar molta velocitat, tanta, que no veiem res! Quan vam baixar, ja no estaven les nostres amigues, ni les mateixes atraccions que abans de pujar. Tot havia canviat i no enteníem res. Les poques atraccions que hi havia eren antigues però es veien noves, què estava passant? No sonava la música que solia sonar sempre, però es podien escoltar les rialles dels xiquets i els majors semblaven molt feliços. Hi havia paradetes de fruits secs, aquells dels que sempre em parlaven els meus iaios! “Mira!” va exclamar una de les amigues, “allà!”, assenyalant una enorme atracció de fusta… era el carrusel! Ara sí que no tenia cap dubte, “Com és possible?” vaig preguntar espantada, “Hem viatjat en el temps!” vam dir les dos a la vegada.
Pegàrem una volta per la fira. Al·lucinàrem amb tot el que vam veure, volíem fer vídeos, però els nostres mòbils no funcionaven!
Ja era tard i teníem por de no poder tornar al nostre temps. Pujàrem de nou a la mateixa atracció, creuant els dits perquè ens tornara una altra vegada a l’actualitat. Tancàrem els ulls amb força i començàrem a rodar a gran velocitat! De sobte escoltàrem una música forta. Havia funcionat! Havíem tornat! Vam buscar la resta del grup que estaven un poc preocupades i els vam donar una forta abraçada. No estava massa segura del que acabava de passar, per això no em vaig atrevir a compartir-ho amb les altres. La meua amiga i jo ens vam mirar als ulls i vam esclatar una rialla que ningú va entendre. Uns minuts després estàvem fent cua en la taquilla per tornar a pujar a l’atracció del temps.