Relats breus de Fira ‘La sorpresa inesperada’ de Roser González Lorente
Des de la Regidoria d'Educació per mitjà de la Comissió d'Activitats Extraescolars vos mostrem els relats guardonats al III Concurs de relats breus de Fira.
Totes i tots s'han esforçat molt i mostra d'això són els magnífics resultats que hem obtingut.
Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de la Fira 2022, esperem que vos agraden.
Roser González Lorente, amb el relat ‘Sorpreses inesperades', guardonada dins de la categoria de 4t d'ESO.
LA SORPRESA INESPERADA
Tot va començar dos anys enrere, un dijous 8 de desembre quan jo, Marta Giner Carrascosa, que aleshores tenia 17 anys, vaig assistir per primera vegada de l’any a la fira del poble.
La fira del poble és una fira petita, familiar, i amb poques atraccions. El millor de la fira, sense dubte, són la paradeta de creïlles i la de xurros, sempre que no tenim en compte les paradetes artesanals que es munten el dia 13. Ja que si comptem aquestes, òbviament s’emporten el primer premi d’aquesta classificatòria perquè és el dia de la Fira de Santa Llúcia.
Bé, doncs el que anava dient-vos, eixe dijous 8 de desembre vaig parlar amb el meu amic Marc amb la finalitat de decidir què fer aquella fresca vesprada. Se'ns va ocórrer pegar una miradeta a la fira, ja que ningú dels dos hi havien assistit encara i no sabíem quines atraccions havien muntat eixe any. Ens vam endur una sorpresa al veure que la clàssica atracció de «la olla cachonda», la que havia sigut la nostra preferida des que érem menuts, no s’havia muntat eixe any. El fet que no estiguera ens va indignar moltíssim i a causa d’aquesta indignació vam decidir no tornar-hi a assistir a la fira durant eixe any. No obstant això, no poguérem evitar assistir-hi el dia 13, el dia de la fira del poble, el dia en que totes les pujades a les atraccions estaven més barates i a més era el dia en què es muntaven totes les tendetes que he nomenat anteriorment.
El dia 13 ens presentàrem els primers a la Plaça de l’om, on veiérem l’actuació del Grup Trobada i comprarem molts accessoris decoratius per a la nova casa de Marc que s’acabava de traslladar sol a un pis del centre de València.
Passejant pel Carrer Major de Castelló, ens toparem amb una paradeta molt interessant. En aquesta hi venien quadres tallats a mà sobre fusta. Hi havia des de quadres de Picasso fins a quadres amb fotografies dels llocs emblemàtics de Castelló. Aquests últims ens paregueren curiosos així que en comprarem dos, un per a cadascun.
Quan ens vengueren el quadre, la veu del venedor ens sonà familiar. No ens ho podíem creure. Era la veu del firer que sempre muntava «la olla cachonda»! Ens paregué una coincidència molt curiosa, així que decidírem preguntar-li a què es devia que aquest any no es trobara la seua atracció a la fira.
L’home, molt agraït pel nostre interés, ens va respondre que era perquè havia venut l’atracció ja que no li eixia rentable. En aquest punt ens adonarem de que devíem ajudar-lo a recuperar-la.
Tot seguit se’ns va ocórrer la idea de fer una recaptació benèfica perquè l’ajuntament tornara a comprar aquesta atracció i el contractara d’encarregat d’aquesta, perquè així nosaltres poguérem gaudir d’ella i ell obtinguera ingressos fent el que havia fet sempre.
La recaptació va tenir molt d’èxit. Fins i tot gent d’altres pobles vingué a aportar el seu gra d’arena. L’ajuntament, vist l’èxit, no va poder negar-se a acceptar la proposta.
Avui, tres anys després del que us acabe de contar, «l’olla cachonda» ha tornat a la nostra fira, i per sort podem seguir gaudint d’aquesta i desitgem seguir fent-ho durant molt de temps.
