Des de la regidoria d’Educació per mitjà de la Comissió d’Activitats Extraescolars vos mostrem els relats guardonats al IV Concurs de relats breus de Fira.
Totes i tots s’han esforçat molt i mostra d’això són els magnífics resultats que hem obtingut.
Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de la Fira 2023, esperem que vos agraden.
Andreu Satorres del Col·legi Hernández, amb el relat ‘Fira i felicitat’, guardonat dins de la categoria de 4t d’ESO.
FIRA I FELICITAT
Era l’acabament de la tardor, primers de desembre i esperava ansiosament la fira al meu poble, coneguda com la fira de Santa Llúcia, que porta moltíssims anys, fins i tot segles, celebrant-se tal dia com el tretze de desembre.
El meu iaio em contava que aquesta fira va començar en la inauguració de la Séquia Escalona, a Castelló. Es tractava d’una obra que va permetre apropar les aigües del riu Xúquer al nostre terme municipal i facilitar així el reg de tots els camps.
L’ajuntament havia programat una gran quantitat d’actes, el que vol dir que s’esperava una bona fira, uns dies espectaculars amb festa i diversió. I arribat el dia, així es va complir: vesprades genials pujant a les atraccions, entreteniment amb aquelles parades de fira medieval, tastant i assaborint productes, com el panfígol, que no es podien menjar cada dia.
M’encantava que el meu poble estiguera així, tot vestit i enllumenat, i amb els carrers plens de gent passejant. Es vivia i se sentia goig i eufòria per allà on anaves. Una felicitat que m’ha durat tots els anys des del primer dia en què la vaig sentir.
Pujant als cotxes de xoc, les nostres mirades s’encreuaren. Dels dos, va sortir aquella riseta de felicitat, i que encara que allò estava ple de gom a gom, nosaltres érem les úniques persones allí presents, com si estiguérem en una altra galàxia. Els dos sabíem que allò era amor, amor a primera vista. Un moment màgic que únicament va ser interromput pel fort soroll de l’atracció, advertint que ja era el nostre torn i que ens tocava pujar. Ens acostarem l’un a l’altre i ens diguérem els nostres noms, sense que ningú ens presentara. A mi no m’eixien les paraules del cos, però ella ho comprenia. Per a mi era la xica més guapa, la més simpàtica i la més meravellosa del món.
Passàrem bona estona junts i arribà el moment en què em vaig atrevir a dir-li que estava enamorat d’ella. No sabia si això seria bo o dolent, però em vaig llançar i ella em va respondre que sí amb un ample somriure.
No m’haguera pogut imaginar mai que la fira de Santa Llúcia em portara aquest regal, que m’ha acompanyat la resta dels dies. Des d’aleshores ja no ens hem separat mai. Gràcies fira, per aquest gran regal.
