Des de la Regidoria d'Educació per mitjà de la Comissió d'Activitats Extraescolars vos mostrem els relats guardonats al II Concurs de relats breus de Fira.
Totes i tots s'han esforçat molt i mostra d'això són els magnífics resultats que hem obtingut.
Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de la Fira 2021, esperem que vos agraden.
Iman El Hor El Haiba, amb el relat 'Un dia per a recordar', guardonada dins de la categoria de 2n d'ESO.
UN DIA PER A RECORDAR
La Fira de Santa Llúcia, des de fa dècades, s’ha convertit en un hàbit dels castelloners i castelloneres. Cada 13 de desembre s’inaugura al poble amb molta diversitat d’activitats destinades a diferents sectors, però els joves i menuts sols la coneixem per les atraccions i la diversió que compartim. Doncs, aquest és el meu cas.
Era un dia a principis de desembre, fred i ennuvolat, però les clarianes deixaven entreveure la llum del sol i la sensació que seria un dia esplèndid. Com que els meus pares no estaven a casa i tenia bastants diners estalviats, dit i fet, vaig telefonar les meues amigues Jelly, Tea, Beatriz i Sally, les vaig acomboiar per anar a la fira. A les deu del matí estàvem totes al punt d’encontre. El camí al recinte fou agradable, l’aire fresc que ens fregava la pell i l’olor a fira ens va fer entrar gana i s’intensificaven a mesura que ens apropàvem.
En arribar, ens planificàrem perquè havíem d’aprofitar el temps, aleshores començà el nostre treball. Pujàrem als cotxes de xoc, a l’olla divertida, al llagostí, provàrem sort amb als dards, a la diana, per a aconseguir els premis… i no em puc oblidar encara l’olor tan intens de les llaminadures, dels xurros, creïlles fregides, cotó de sucre, … No podíem parar de riure de l’emoció i del nerviosisme que sentíem perquè per fi aquest any podríem gaudir de la fira.
Recorde els dies de fira de l’any passat, sense llums als carrers, sense els crits i el goig de la xicalla gaudint de les atraccions i de l’ambient que aquells dies inundava els carrers. Una fira que ens havia regalat històries entranyables i experiències que s’havien quedat en l’ànima gravades a foc.
Però ara havíem recuperat la nostra festa, tornava la diversió, el bullici després d’aquell dia inoblidable, i d’haver-me escurat les butxaques, tornàvem a casa mentre assaboríem les últimes llepolies que ens compràrem, quan em fique les mans a la butxaca per a guardar-les de la gelor, me n’adone que ja no estan les claus de casa. No m’ho puc creure! Els meus pares no hi són!
Estava molt esglaiada, no podia tornar a buscar-les perquè era com buscar una agulla en un pallar. Aleshores quan els ho dic a les meues amigues, Sally m’ofereix que em quede a sa casa. Ens acomiadàrem de la penya i ens dirigírem cap allí.
Sa casa era bastant menuda, però en aquells moments no m’importava. Quina vergonya! Arribà l’hora de dormir. Sally em deixà un pijama, però a l’hora de ficar-nos al llit me n’adone que tots els llits estaven ocupats. A hores d’ara no em podia queixar, per tant, vaig amuntegar uns llençols a terra i un coixí per a descansar. Encara recorde el fred que vaig passar, sense poder queixar-me, però almenys tenia l’esperança que els meus pares tornarien a l’endemà.
Aquell dia em vaig ensenyar que tots els plans que tenim en ment no ixen tan bé com nosaltres els plantegem.
Guanyadors dels II concurs de Relats Breus de Fira 2021
