Seguint amb les activitats proposades per la Comissió d’Activitats Extraescolars del CEM. L’alumnat de primer d’ESO i tercer d’ESO han elaborat una sèrie de relats amb la temàtica de la Fira de Castelló.
El següent relat és de Lúa Otero Valero, alumne de tercer d’ESO del Col·legi «Santo Domingo»..
NO ÉS UNA FIRA SIMPLE
Estem a tots a la fira passant-ho bé. Estem a la cua de la nòria, amb la música de les atraccions que es fon amb un soroll atordidor. Estem rient pel nerviosisme, encara que hem pujat mil i una vegades…
Però, de sobte, torne a la realitat. Este any no hi ha fira i el poble es torna d’un color estrany, un blau apagat.
Torne a estar a la classe de biologia, en què m’havia adormit, i està sonant l’alarma que indica que acaba i que podem eixir al pati.
Quan estem tots assentats en el roglet per a esmorzar i comentar tot el que en classe no podíem, sorgeix el tema de la fira i tots comencem a contar anècdotes.
Comença Salva:
«Jo recorde que un dia de fira, per la nit, estava en al tendeta de cotó de sucre, amb la boca feta aigua de veure aquells dolços i un gosset menudet va passar al meu costat. Com no es menejava del lloc, li vaig comprar un tros de carn en la tendeta de l’altre carrer. Així tres dies consecutius, fins que li ho vaig contar a ma mare i aquesta va accedir a adoptar-lo. Ara eixe gos té dos anys i li diuen Coco».
Seguidament, Anaïs va introduir una història més animada perquè no tinguérem eixe sentiment de ganes de fira tan profund.
«Vaig a contar-vos el que em va passar a mi que no podré oblidar mai. Estava en els cotxes de xoc amb la meua cosina menuda. Ella és primeta i les dos pujàrem en un cotxe dels adults. Als trenta segons, la xiqueta va eixir disparada cap al sostre quedant-se penjada en una bandera d’un dels cotxes. Afortunadament ella està bé!»
Tots riguérem i, després d’unes quantes bromes sobre la xiqueta voladora, es va afegir Laia:
«La meua història és d’amor: el primer dia de fira jo estava insegura perquè era la primera vegada que duia falda i mostrava les meus cames, el meu major complexe.
Justament, quan anava a pujar al tobogan gegant se’m van creuar els peus i quan vaig obrir els ulls estava en terra morta de vergonya, però va aparéixer ell: Jose. Un amic de la infància que feia temps que no veia.
Em va alçar d’un pessic i em va dir que anava molt guapa. Jo no vaig saber què contestar, la meua boca es va obrir i l’única frase que vaig saber formular va ser: Tu també!
Aleshores, abans que Jose poguera dir una paraula més, un amic seu ens va agafar als dos i envoltant-nos el coll ens va dir molt animat: Tu estàs molt guapa, tu estàs molt guapo i jo soc molt guapo també, au, va, anem als cotxes de xoc»
Ho passàrem genial aquells dies de fira i, tinc la sort que continue passant-ho igual de bé amb ell».
Ens quedàrem tots un moment reflexionant i Júlia va decidir dir unes paraules:
«Està clar que la fira del poble no és només una fira i totes aquestes històries ho demostre. La fira ens ha regalat moltes persones i experiències especials»
Sona l’alarma i és moment de tornar a classe…
Lúa Otero Valero
Col·legi «Santo Domingo»
