Estimats amigues i amics:
Per a mi vindre a Castelló és tornar a casa. Ningú m’ha anomenat fill adoptiu mai ni m’ha fet falta, perquè sempre m’he sentit un poc fill d’aquest poble que al llarg dels quatre anys que vaig viure ací em va acollir tan generosament i, per tant, per sempre em considere un més dels fills de Castelló.
El dia que vaig arribar estava el poble desert. Vaig preguntar per casa del rector, que era don Joaquín, i no m’obria ningú. La sort és que passava un home i li vaig dir que jo era el nou vicari. Ell em va dir que li deien Pepe Sanz, em va pegar un calbot amable i em va dir que estaven tots a Sant Anna de festa. Amb ell aní on era tota la gent i eixe va ser el meu primer contacte amb Castelló i la seua gent.
Paco Muñoz – La meua terra – Dedalabaix
Des d’aleshores han passat molts anys, molt de temps. Encara estava difícil anar a la Font Amarga, si no era a peu o en bicicleta, i deien que l’aigua deixà d’aprimar quan es podia anar en cotxe. Recorde les meues bregues amb la junta del Castellonense, que no volia que els xiquets jugaren a futbol sent el camp propietat de la Parròquia; però després aprofitaren la meua collita per fer un Castellonense preciós amb els bessons, els Estrades, Vicent Doménech…, fins al punt de fer-li passar una mala vesprada al València que portà don Elías Llagaria un principi de temporada… Xe, dir-vos que estic content de poder estar ací la nit de la Presentació.
Una besadeta per a tots i totes.
Article llibre de Festes 2016
