El passat divendres 7 de setembre es van lliurar els premis del Certamen Literari Castellum Ripae, convocat per l'Ajuntament de Castelló. Va ser durant el Sopar literari al Mercat Municipal de Castelló, l'acte va estar conduit per Amàlia Garrigós, va intervinir Eduardo Benetó i va estar amenitzat pel grup musical ESIR .
El Certamen literari Castellum Ripae està format pel premi de poesia infantil “Ausiàs March” (dirigit a alumnes de primària del poble) i el Premi Soler i Estruch.
El jurat ha estat format per Rafael Estrada, Carles Castell, Núria Sendra, Elvira Cambrils i Manuel Moreno, actuant com a secretari l’animador sociocultural Raymi Navalón i amb la presència de la regidora de cultura de l'Ajuntament, Marta Grimaltos.
En primer lloc es va procedir al lliurament dels premis de poesia infantil “Ausiàs March” sent els treballs premiats el següents:
Primer cicle: "Pardalets" d'Izan Castillo Sanz del Col·legi Hernández.
Segon cicle: "La Música" d'Hèctor Escribano del Col·legi Públic Severí Torres.
Tercer cicle: "Llegir" de Lucía Garcés Hernández del Col·legi Hernández.
El jurat va fer menció especial als següents poemes:
Primer cicle: "L'hivern" d'Aroa Fogués, "La Platja" d'Antonio González Micó i "La primavera" de Sofia del Pilar Torres Troya-
Segons cicle: "La mare" d'Ian Bataller Garrido
Tercer cicle: "Els Colors" de Joan Grau
A continuació es va fer entrega del premi Soler i Estruch 2018
“Un bri d’esperança”, d’Agustí Colomer és l’obra guanyadora del Premi Soler i Estruch.
Amb Francesc de Paula Burguera i Joan Fuster com a protagonistes, Agustí Colomer novel·la l’odissea viscuda per tal de representar una obra de teatre en valencià durant la dictadura.
En “Un bri d’esperança”, una xiqueta plena de vitalitat, malgrat la malaltia que pateix, esdevé una metàfora de l’entusiasme i la fragilitat amb què uns joves Francesc de Paula Burguera i Joan Fuster preparen una representació de teatre en valencià en plena dictadura franquista. Han d’esquivar tota mena de dificultats: des dels entrebancs de les autoritats fins a la indiferència de molts conciutadans. Però això no els dissuadeix de mamprendre una empresa que, amb el pas del temps, esdevindrà una fita en la recuperació de la cultura valenciana de la postguerra: la representació a Sueca, l’11 d’octubre del 1952, de “La bona nova a Maria” de Paul Claudel.
Ficció i realitat es barregen en un argument farcit de referències literàries. Francesc de Paula Burguera, Joan Fuster, Fermí Cortés, Xavier Casp, Charles Péguy o Paul Claudel ens permeten copsar que no hi ha mur prou fort que no es bade si hi fiquem un bri d’esperança. L’autor va fer unes paraules d’agraïment: “És un gran honor per a mi que el jurat del premi Soler i Estruch haja guardonat la meua novel·la “Un bri d’esperança” i m’haja donat l’oportunitat que veja la llum en Edicions del Bullent. Vull expressar el meu sincer agraïment i la meua satisfacció per formar ja part de l’elenc d’autors que han rebut aquest premi. Aprofite l’ocasió per agrair la tasca de l’Ajuntament de Castelló a l’hora de fomentar la cultura i donar suport a la narrativa valenciana a través d’uns premis que s’han convertit en una fita anual i un referent de la nostra literatura.” Premí de narrativa "Soler i Estruch" Agustí Colomer Ferràndiz – Nota Biogràfica
L’autor, Agustí Colomer Ferràndiz va nàixer a Alcoi l’any 1961. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, és funcionari del cos tècnic de la Generalitat Valenciana. Des de l’any 2010 ocupa el càrrec de lletrat secretari general de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En l'àmbit de la narrativa ha escrit la novel·la “A trenc d'alba” (Viena, 2016), guardonada amb el Premi "Vint-i-Cinc d'abril" Vila de Benissa.
En el camp de l’assaig ha publicat diversos estudis sobre el valencianisme, alguns de caràcter històric, com “Retrobar la tradició” (Saó, 1996) o “Temps d’acció” (Denes, 2008), i altres de caràcter polític, en obres col·lectives com “Document 88” (Tres i Quatre, 1988), “El valencianisme que ve” (Saó, 2006), “Vida amunt i nacions amunt” (Publicacions de la Universitat de València, 2008) o “La independència” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014). Un altre àmbit de reflexió s’ha centrat en el pensament personalista i comunitari, en obres com “Emmanuel Mounier i Esprit, Europa contra les hegemonies” (Premi Cirera i Soler, 2001).
És director de la col·lecció "Rent", de literatura religiosa contemporània en valencià, publicada per l’editorial Denes i membre del consell de redacció de la revista “Qüestions de vida cristiana”, editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i la Fundació Joan Maragall.
El premi és convocat per l’Ajuntament de Castelló, i està dotat en 2500 euros, la publicació de l’obra premiada a la col·lecció Miratges d’Edicions del Bullent, a més d’una escultura de metall realitzada per l’artista local Josep Alfonso.
Enguany s’han presentat 33 originals. A més, el jurat ha recomanat la publicació d’una altra de les novel·les presentades. L’obra finalista, “Tot és una llarga nit”, de Joan Elies Andrés, és una novel·la històrica ambientada en dos temps, al segle XVI i XVII quan el Baró de Parcent és segrestat pels pirates i deixa, entre altres coses, un retrat seu inacabat. Aquesta novel·la també serà publicada per Edicions del Bullent.
L'any passat va guanyar l'obra "Set Pecats", de Carles Castell, un recull de set contes que agafen el títol, i la trama narrativa, dels set pecats capitals.. El protagonista de cada història és un escriptor o escriptora, en el sentit més ampli del terme, que en l’exercici de la seua activitat es veu abocat a caure en un dels set pecats capitals.. Les obres guanyadores d’anteriors edicions publicades per Edicions del Bullent han estat La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal, Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils, Tot interior, d’Enric Camps, Pell de gat, de Ma. Victòria Lovaina, Humors agres, de Sico Fons, Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser i El vol de les papallones, de Maurici Belmonte.
Font de la informació dels premiats: Editorial Bullent
Per baixar i veure la resta de fotos de piqueu ací.
Joanjo Puertos