Els passats 12 i 13 de juny se celebrà la III edició de les Jornades Locals d’Història i Patrimoni, organitzades pel Grup d’Intervenció Comunitària amb la col·laboració de Tabalà – Associació Cultural i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló.
Migracions, exilis, perifèries
La vesprada de divendres es van congregar unes seixanta persones amants de la història de Castelló i de la Ribera al magatzem de Gil. L’acte inaugural fou presidit per Òscar Noguera, alcalde de Castelló, acompanyat per Richard Garrigues, regidor de Cultura. Els dos van ponderar la recerca i la investigació històrica local, necessària per a comprendre els nostres orígens i refermar la nostra identitat. Xavier Martí, president del Grup d’Intervenció Comunitària i director de la revista d’estudis locals El Síndic va assenyalar la importància de la història per a comprendre el present que vivim i per a projectar-nos cap al futur. Els fenòmens migratoris que es donen a Europa actualment justifiquen l’elecció del tema monogràfic d’enguany —Migracions, exilis, perifèries.
Martí va concloure amb unes notes breus sobre les perifèries urbanes de Castelló al llarg dels segles (les alqueries, el Ravalet, el Pedró, el Calvari, etc.). A continuació el senyor alcalde va donar per inaugurades les III Jornades Locals d’Història.
La comunicació inicial, a cura de la doctora Natàlia Server, va girar al voltant de la Fidelitat lingüística dels castellonencs que viuen en l’estranger, és a dir, si continuen emprant el valencià, en quines circumstàncies i per quins motius.
La segona comunicació, de Valerià Benetó, feia un repàs succint del fenomen migratori a Castelló des del segle XIII fins al segle XX.
Després del refrigeri, Vicent Sanxis, croniste oficial de Rafelguaraf, ens va contar les vicissituds d’un document en algaravia trobat al camí de Rafelguaraf en el segle XVI.
Per la seua banda, Vicent Ferrer, doctor en Geografia i Història, ens feia vore la gran quantitat de forasters que hi havia en el primer quart de segle XIX a partir del padró d’habitants de 1824.
A continuació, Vicente Sanz Viñuelas, croniste oficial de Llombai, ens parlava d’alguns veïns i veïnes del Marquesat que hagueren de moure cap a França, Cuba i Argentina durant el segle XX en busca d’oportunitats.
Va acabar la jornada Ricard Escrivà, que ens va desvelar la presència d’una organització socialista clandestina en alguns pobles de l’antic partit judicial d’Alberic, durant el primer franquisme.
Les Brigades Internacionals
El matí de dissabte es va dedicar a la presència dels brigadistes internacionals a Castelló durant la Guerra Civil. La ponència de Robert Llopis, titulada «La retirada de les Brigades Internacionals al País Valencià (octubre de 1938 – gener de 1939)», va suscitar un gran interés entre els assistents. El ponent va aportar informacions molt valuoses sobre la breu estada dels brigadistes en el nostre poble.
Després del refrigeri, va començar la ruta auditiva preparada per l’associació cultural Tabalà: Camins de memòria, darrere dels passos de les Brigades Internacionals. Es tracta d’un recorregut pels llocs més significatius de la presència dels brigadistes en Castelló, amb el suport d’uns àudios que ens situen en l’interior mateix de la vida quotidiana dels castellonencs durant la guerra.
I amb esta ruta van concloure les III Jornades Locals d’Història i Patrimoni.
