Per segon any consecutiu s’ha celebrat la romeria cívica que recorda l’entrega del castell i lloc de Castelló al rei Jaume I. D’acord amb les fonts més fiables, açò va ocórrer el 5 de juny de 1240, dia de Sant Bonifaci, però enguany ho hem celebrat el dissabte 13 de juny. També fem memòria especialment de la mort del rei en Jaume, que enguany fa 750 anys.
Les persones congregades en la Plaça, van assistir, en primer lloc, a una pregària ecumènica per la pau. Amb una oració de sant Francesc d’Assís, els presents expressaren el seu desig de pau per a les nostres cases, el nostre poble, la nostra terra, Europa i el món sencer. «Si els murs del nostre temple parlaren —va dir Xavier Martí—, ens retornarien les alegries i les esperances, les tristors i les angoixes dels veïns i les veïnes de Castelló que al llarg dels segles les manifestaren davant de Déu».
Dins d’esta església fundada pel mateix Jaume I, i davant de la porteta d’accés al campanar, Nel·lo Caldés va recitar el poema que el nostre paisà Soleriestruch va dedicar al nostre peculiar campanar: «¿Que el campanar del meu poble / no és un campanar bonic?»
Després, la comitiva va enfilar el carrer del Pla i el camí del Pla fins a arribar vora el riu d’Albaida. Abans de travessar-lo, Dani Sanjuan va recitar uns versos de Rafael Estrada amb referències directes al paisatge castellonenc: «el bell pont, el campanar veí, l’antiga fàbrica» (M’agraden).
Els presents, guarnits amb un mocador de color taronja i la inscripció «Castelló 1240», passaren a l’altra banda del riu i vorejaren l’antiga fàbrica de paper i, a l’altura de l’assut, es van detindre per a escoltar un altre poema d’Estrada: Reflexos de llum. El va recitar magníficament Maria Dolors Martí.
A l’entrada del camí de la Font Amarga es va mig cantar el poema de Soleriestruch, musicat per Rafael Estrada, dedicat a este camí. Es cantava la tornada, popular ja entre totes i tots, i es recitaven les estrofes.
Arribats al peu del Castellet, més o menys a l’entrada de les instal·lacions de la Nòria, es va representar una escena del parlament que dramatitza els fets de la conquista de Castelló, tal com els va contar el mateix rei en Jaume en el seu Llibre dels Fets. Però abans Lluís Piqueras ens va situar en el context històric i geogràfic per a entendre millor allò que escenificaven José Antonio Martínez Sala i Alexandre Gascó Rodrigáñez, de la comparsa dels Almohades.
Ja de tornada, els romers van anar assajant una cançó composta l’any passat per Nel·lo Caldés per a este esdeveniment: Si passeu el pont. Es va cantar, per fi, davall del pont sense desafinar i amb molt d’orgull castellonenc i riberenc: «Xiquetes, xiquets, / sou a la Ribera, / som a Castelló».
I, a poc a poc, van tornar totes i tots cap al poble que fa 786 anys va passar a formar part d’una comunitat de llengua i cultura que hui es resistix a ser engolida per velles i noves colonitzacions.
L’Ajuntament de Castelló va oferir als perseverants un ressopó al magatzem de Gil.
Esta celebració ha sigut possible gràcies a la col·laboració de la Regidoria de Cultura del nostre Ajuntament, el Grup d’Intervenció Comunitària i l’Associació Festera de Moros i Cristians.
