Temps era temps. No existien encara tantes llepolies per escollir, ni els Chupa-Chups. I una de les delícies infantils mes apreciades era el Margalló.
No és més que una simple varietat de palmera mediterrània de terres baixes i càlides, que floreix a la primavera flors mascles i femelles, i dóna uns fruits, coneguts com a "dàtil de rabosa", amb l'aspecte de dàtil, un poc mes menuts, vermells, amargs i aspres quan estan verds, dolços i melosos de madurs. La planta no té tija, i des de l'arrel surten directament els fulls amb un dur peu ple de pues, llarg, i acabat en un full palmat, que tradicionalment s'ha usat per fer cistells, borses, cosidors, cabassos, escombres, "de palma", i l'artesania dels quals, desgraciadament, gairebé ha desaparegut.
L'arrel de la planta i la seva base és el que anomenem margalló i té diverses parts comestibles. Mesura fins a unes quatre polzades de llarg i és molt agradable en cas de menjar. Per a qualsevol xiquet, tenir un margalló a les seves mans era una festa, i el degustava a poc a poc en tot un ritual. Mai no faltava a qualsevol mercat ambulant o fira a les nostres terres, i hi havia especialistes a collir-los. Avui és una espècie protegida per evitar la seva extinció de les nostres terres.
Amb una aixada ben afilada s'en tenia prou per a "anar fer margallons" quan no es podien comprar per qualsevol motiu. S'anava al Castellet sobre tot, el mes prop on hi havien molts, o a Santa Ana, més encara a Pasqua. La seva part més deliciosa és l'esqueix o "copet", deliciós i tendre, conegut en castellà com "palmito" i que avui es compra envasat en llaunes i s'usa per a les amanides. Són d'altres varietats de palmera i cal provar els nostres per conèixer la diferència, molt gran, de sabor.
Sota el "copet" es troba la "cabota", rodona, mes dura, i amb un sabor que ens recorda a la castanya. Per arribar al "copet" i a la "cabota" cal anar pelant-lo. Els primers fulls es tiren, però a poc a poc apareixen els blanets, la base dels quals es xucla, i sota elles apareixen les "filloles", els nous brots tendres que estan en fase embrionària i que es convertiran en els futurs "dàtils de rabosa", i són de color groguet, blanets i deliciosos de menjar. Els xiquets deien que eren "els torrons del margalló".
Menjar-los al costat del foc de la llar, les nits hivernals, i tot el malbaratament del margalló, molt, s'anava tirant directament al foc, avivant les flames, i en acabar, gairebé sempre hi havia un adult amb contes i acudits, i després, ens enviaven al llit, que l'endemà havíem d'anar a l'escola…
Font de l'article: Memòries de poblet Blog de Vicent Ventura
