El pianista Castelloner Héctor Francés dins del projecte ELS ANELLS INGRÀVIDS es presentarà el proper dia 29 d’abril a l’Auditori Rex a les 19:30 per posar-li música amb el seu piano, a les projeccions de cinema mut de tres fragments molt coneguts d’aquest gènere tal i com es feia originalment. Les pel·lícules que s’oferiran són:
EASY STREET de Charles Chaplin
SAFETY LAST de Harold Lloyd
NEIGHBORS de Buster Keaton
· A Castelló tenim un pianista de prestigi i és possible que hi haja gent que no et coneix, com et presentaries als nostres conciutadans?
Gràcies per les teues paraules, no és per a tant… Em presentaria com un pianista que ha sabut créixer i formar-se a contracorrent del seu entorn musical, ja que quasi tot el món estudiava en aquell moment un instrument de vent. El que últimament col·labore amb la Banda Simfònica em plena d’orgull, ja que significa que el camí escollit va ser el correcte.
· Com de culpable és la teua mare de que hui sigues un gran pianista?
Al principi, i al igual que als meus dos germans que continuaren amb la música (Águeda i David), em van posar un violí al coll. Jo volia tocar el piano des de que vaig veure un de cua en la Banda d´Alzira. Em vaig enamorar d’ell a l'instant. Però l’economia a casa no donava per a tant i vaig tindre que començar en allò que hi havia a mà. A l’any de tocar el violí vaig dir seriosament que no m'omplia, i que o estudiava piano o res. Els meus pares ho van entendre des del principi. Ma mare va treure uns estalvis que tenia (ni mon pare ho sabia…) i van comprar un piano d’un luthier valencià de la primera dècada del segle XX. Així va ser de culpable ma mare.
· La teua família s’ha vertebrat a través de la Música, quin és el motiu i quina persona comença amb la tradició?
Sóc el cinquè de 5 germans. Tots en casa han tocat algun instrument, be per afició o perquè ha estat la seua professió. He nascut entre música. Mon pare ja tocava la guitarra i ma mare el violí i la viola, ací comença la història…
· A casa sonava la viola, el violí, el piano, un fagot…
El meu germà major Salvador, el fagot i la flauta dolça (ara és professor de matemàtiques), Águeda i David es dediquen al violí professionalment, Guillermo la trompeta i la guitarra (ara és enginyer electrònic) i jo el piano, quina festa!
· Quin és el teu recorregut professional?
Sempre he treballat per lliure com a pianista acompanyant en proves d’examen, oposicions, proves d’orquestra, etc. En acabar el Grau Superior de Piano, em van cridar per treballar en el Conservatori de Palma de Mallorca. Des d’aquell any vaig anar canviant: Conservatori Superior de València, Superior de Castelló, “Pablo Sarasate” de Pamplona, Superior de Navarra, Professional de Logronyo, i els últims 10 anys al Conservatori de Calahorra (La Rioja), per oposició. Tot això ho he anat combinant amb concerts de piano solista, de música de cambra, etc. en diferents auditoris d'Espanya i Europa.
· Quines són les teues preferències musicals?
Sempre he escoltat els compositors romàntics i especialment els compositors russos (Prokoffiev, Stravinsky, Shostakovich, Rachmaninoff…) però a mesura que vas madurant i per qüestions laborals he ampliat el meu repertori a tota la música en general, tot incloent compositors actuals.
· Amb el projecte Els Anells Ingràvids brindes la teua col·laboració desinteressada amb el concert/projecció de cinema mut titulat L’Art amb L’Art que et portarà al poble i a l’Auditori Rex el proper dia 8 d’Abril. Què et sembla el projecte?
Alguna vegada havia pensat en fer alguna cosa semblant i la proposta que em va fer Carlos Benetó em va agradar molt. Espere que tot vaja rodat i la gent disfrute de la projecció.
· Que ens oferiràs en L’art amb L’art i perquè deuríem omplir l’Auditori?
Es projectaran tres curts de cinema mut (amb una duració estimada de seixanta minuts). Jo acompanyaré cada escena interpretant melodies en el piano en directe. Reviurem els moments de com es projectava fa ja unes quantes dècades…
Espere que no quede una butaca buida, perquè tot el món gaudirà molt. A més ajudarà a aconseguir l’objectiu final del projecte.
· Un record bonic del teu poble.
Recorde agarrar la bicicleta i anar corrent a la plaça de l’Ajuntament a vore quins amics venien. Era aquella una època en la que no teníem ni telèfon mòbil…
Carlos Benetó Grau
