L'obra de Lope de Vega que es podrà gaudir del 30 de març al 2 d'abril de 2023 al teatre Ribalto de València, està dirigida per Adrián Novelle i interpretada per Antonio Lafuente, Mar Mandli, Raquel Molano, Jorge Silvestre i el castelloner, Joan Isern.
A més, també comptarà amb la participació com assessor de Pilota Valenciana, Seve Martínez, pilotari professional de Castelló.
Des de l'Ajuntament de Castelló convidem a totes les persones que vulguen assistir a veure l'obra i felicitem Joan Isern pel seu talent artístic.
A continuació, vos deixem més informació de l'obra i l'enllaç per poder aconseguir les entrades:
https://ivc.gva.es/es/escena/programacion-escena/la-vidua-valenciana-cas
L’OBRA
A la Corona d’Aragó està prohibit el joc de la pilota als carrers. Un joc que es resisteix a parlar-se en llengua de Castella, però que gràcies al suport de la noblesa i part del clergat sobreviu en la ciutat de València als patis dels palaus nobiliaris.
Un d’aquests palaus és el de la senyora Leonarda, apassionada de les lletres i de la pilota, que per la seua condició de vídua -i per evitar casarse novament- no té per costum eixir de la seua casa.
Durant les festes de finals de febrer fins a mitjans de març, que donen pas a la primavera,
al foc i a la sexualitat, se celebren mascarades, partides de pilota i fogueres. I és en una d’aquestes partides on es fixa en Camilo, galant i pilotari. Amb l’interés de poder estar i gaudir amb ell, idea junt amb la seua criada Júlia una malifeta perquè, sense saber Camilo qui és ella, puguen passar les nits junts.
Els encontres nocturns es mantindran en secret mentre que pel dia la vídua continua rebent possibles pretendents. Un d’ells és Otón, altre noble al qual ja no li queden amics galans valencians per a competir, puix tots marxen a la capital de Castella per necessitat o fortuna.
De Madrid també és el pretendent amb el qual el protector de Leonarda, el seu oncle, està decidit a casar-la. És per això que quan finalment descobreixen als amants, Leonarda enganya als pretendents i familiars dient-los que ja ha trobat marit. Però la nostra vídua valenciana no té cap intenció de casar-se ni de marxar per obligació a una terra que no és la seua, sinó de gaudir amb l’home o els homes que li resulten atractius i no perdre ni posar al servei la seua hisenda davant cap marit.
Si la “viuda” de Lope ja estava empoderada, la vídua de La Valenciana té un control absolut sobre la seua vida.
LA VALENCIANA
La Valenciana és una companyia formada per un grup d’actors i actrius valencians, amb seu administrativa castellonenca, els quals tenen la particularitat de que totes i tots som residents a la ciutat de Madrid per qüestions de necessitat laboral o formativa al voltant de les arts escèniques i la música.
Aquest projecte naix amb un objectiu de doble direcció: per una banda portar la cultura valenciana -tradició, folklore, teatre, música, etc.- a la nostra ciutat d’acollida, i per altra mostrar el nostre treball com a creadors valencians de fora del nostre territori a València. Tot això fent servir fórmules que puguen ser atractives per al públic madrileny i valencià.
És així com prenem el text clàssic del Segle d’Or espanyol “La viuda valenciana” de Lope de Vega, un madrileny que emigra a València, escenificada per uns valencians que han emigrat a Madrid. Aquesta peça de teatre ens serveix com a punt de trobada entre les dues ciutats, però nosaltres la contarem a la valenciana utilitzant llenguatges i recursos que puguen fer atractiu aquest espectacle a un públic jove. És a dir, actualitzarem i valencianitzarem una obra clàssica espanyola igual que els grups de música valenciana actuals beuen, reinventen i apropen als nous espectadors el folklore valencià, com per exemple Els Jovens, El Diluvi o Obrint Pas.
EL MUNTATGE
Com hem explicat anteriorment, hem transformat la peça perquè tinga relació amb la pilota valenciana. És per això que el pati del palau de la vídua valenciana serà el lloc on transcorreràgran part de l’acció. Aquest pati estarà compost de dues grans parets blanques i un terra del mateix color, el qual fa referència directa als trinquets de l’era contemporània.
L’estètica del blanc també formarà part del vestuari inspirat directament en la indumentària valenciana del segle XVII, destacant colors com el negre, en la vídua, i el roig i el blau en altres elements escenogràfics i de vestimenta, colors típics de la pilota.
Darrere del frontó -gobelí de color blanc- ocorreran les escenes de carrer, amb una aura que evocarà els dies en què transcorre l’acció, és a dir, els dies de festa entre carnestoltes i Sant Josep. Màscares, fum, petards, música, cercaviles, construiran aquest espai al fons. Dins dels murs del palau els partits de pilota, les llotgetes on seuran les dames, però també el lloc de trobada dels amants, arranjat amb coixins i catifes, reivindicant la tradició tèxtil valenciana.
