JOC BRUT
La vida pega moltes voltes de manera inesperada. I la vida del lector té un component atzarós que es fa més aguditzat quan formes part d’un club de lectura on els llibres són triats col·lectivament, com ens passa a nosaltres, que triem cada setmana segons la proposta d’un dels membres del club. Pots passar anys sense llegir llibres d’un gènere concret, com ja vaig dir a l’article anterior, que m’havia passat amb la novel·la negra i, de sobte, la persona encarregada de fer la tria decideix, a consciència o a l’atzar, que tornem a llegir una obra del mateix gènere. Això ens ha passat este mes. De nou ens trobem amb una novel·la negra. I no una qualsevol. Estem davant d’un clàssic «negre» en la nostra llengua, Joc Brut, d’uns dels autor més rellevants de la literatura catalana, Manuel de Pedrolo.
Si L’agenda del sicari transcorria a València Joc Brut ho fa a Barcelona. Ja vam comentar a la sessió anterior la importància del les ciutats a esta literatura. Especialment determinats barris antics i certament degradats. L’espai físic és també, certament, un dels protagonistes. Ja veurem si és també a Barcelona.
Ens va agradar a tots la novel·la d’Arinyó i Bohigues. Vam gaudir de la història que ens van contar. Vam coincidir que era una lectura que una vegada la començaves era difícil deixar de llegir. Vam patir, vam pensar, vam gaudir d’una València alhora desconeguda i perfectament reconeixible.
I ara, Joc Brut. En Xavier i la Juna, dos protagonistes de personalitats molt diferents, es troben atrapats en un joc d'amor i d'interessos. L’un, ingenu, jove, enamorat a primera vista de la segona, una dona major que ell i més experimentada que se n’aprofita d’esta passió per portar a terme els seus plans. Ja podem imaginar que tractant-se d’una novel·la negra estos inclouran un assassinat, on Xavier esdevindrà, materialment, botxí, i metafòricament, víctima.
Per obtenir un exemplar del llibre tan sols heu de passar per la biblioteca. Hi ha per tots.
Ens veiem el proper 24 de febrer, darrer dijous de mes. A les 7 de la vesprada.
Us esperem. Especialment ara que sembla que el coronavirus ens està donant un respir. Fins ben aviat.
Pep Beltran
