«Els rossinyols no es dediquen a una altra cosa que a cantar per a alegrar-nos. No devoren els fruits dels horts, no nien en els baguls de la dacsa, no fan res més que vessar el cor, cantant per al nostre goig. Per això és pecat matar un rossinyol.»
Als anys 60, als Estats Units, escriure una novel·la sobre el racisme era quasi una temeritat. Esta obra de l’escriptora Harper Lee, ambientada als anys 30, i amb elements autobiogràfics de l’escriptora, narra, des del punt de vista d’una xiqueta, Scout, la història del seu pare, l’advocat Atticus Finch, encarregat de la defensa d’un home negre, Tom Robinson, acusat de violar una xica blanca, a una població de l'Amèrica profunda del sud dels Estats Units.
La novel·la està escrita en primera persona i en flashback. I en ella, la mirada innocent de la xiqueta, amb una curiositat insaciable pels esdeveniments que estan produint-se, va evolucionant, al llarg de la narració, cap a un raonament propi de la maduresa.
No és fàcil el treball que haurà de realitzar Atticus Finch. I les conseqüències de la seua decisió afectaran a tota la seua família, ja que tot el poble els dóna l’esquena acusant-los de ser «amants dels negrates». Ell sap que no és cap heroi. Fins i tot, sap que un sols home no pot canviar una mentalitat racista arrelada durant segles al cor de Alabama, generació rere generació. Però sí que pot ser honest, i fer el seu treball el millor possible, esperant que eixa siga una de les poques vegades en que la llei siga digna del seu nom. I així, sense pretendre-ho, puga ser una petita espurna en el camí de la llibertat i la justícia. I nosaltres, els lectors, pugam posar-nos les ulleres de la infantesa a fi de poder acompanyar Scout Finch en el seu viatge iniciàtic front els prejudicis, la hipocresia i la mesquinesa.
A més de la trama principal, que ja hem comentat, hi ha la investigació de Scout i dos amics sobre el misteri del seu veí. Éste, amb un passat tèrbol i un present de soledat, eix per les nits a repartir regals, la qual cosa intriga els xiquets. Dos exemples oposats del que pot arribar a fer l’ésser humà.
És este llibre un al·legat antiracista, en una època i un lloc on cap altre escriptor nord-americà havia ossat endinsar-se. Però no sols estem davant un llibre valent en el tema dels conflictes racials als EE.UU., més si cap per estar inspirat en fets reals, sinó que també aprofita el relat per fer una profunda crítica social al sistema judicial que podria continuar sent vàlida hui mateix.
Per esta obra, l’escriptora Harper Lee va rebre el Premi Pulitzer a l’any 1961, i va inspirar la pel·lícula del mateix nom del director Robert Mulligan, amb un magnífic Gregory Peck fent el paper de l’advocat Atticus Finch. que va obtindre l’any 1962 tres Oscars: un al Millor actor (Gregory Peck), altre al guió adaptat i a la direcció artística de 8 nominacions. A més d’altres premis com 3 Globus d’Or, els BAFTA i la Palma d’Or al Festival de Cannes.
Ens veiem el proper 26 de maig, darrer dijous de mes, com sempre a les 7 de la vesprada per comentar el llibre. I si tot va millor, en pandèmia i oratge, podrem fer la sessió al pati de la biblioteca.
Us esperem. Fins ben aviat.
Pep Beltran
