Vespres de sang al palau del Marqués de Sant Josep d’Otos amb Joan Olivares (i a Ca les Senyoretes).
El passat diumenge 27 de juny, i aprofitant la baixada de la incidència acumulada a les nostres terres (qui anava a imaginar el que vindria una setmana després), tot i mantenir totes les mesures de prevenció que marca la llei, vam fer una visita al poble d’Otos. Havíem concertada la visita amb Joan Olivares, autor de la darrera novel·la que havíem llegit, Vespres de Sang. Com ja sabeu els qui seguiu esta col·laboració mensual el llibre transcorre a Otos, als inicis del segle XIX. Ens conta uns fets emmarcats en les revoltes i motins que es van produir, per eixa època, a les terres valencianes i a tota Europa.
Després de fer una ruta doble per la població, doble perquè a més de fer la ruta tradicional dels rellotges vam fer un repàs per alguns dels edificis, llocs i fets més rellevants que apareixen a la novel·la, Joan Olivares ens va convidar a acabar la ruta fent una visita al Palau del Marqués de Sant Josep, i ens va contar com eixe edifici, ben gran i luxós per a una població tan menuda, ha acabat sent la seu actual de l’ajuntament.
Al finalitzar la visita ens va portar a la sala de Plenaris de l’ajuntament on vam fer la sessió del Club de Lectura.
A preguntes dels assistents ens va contar l’origen de la història. Els fets, relativament llunyans en el temps, havien passat de boca a boca generació rere generació. Però eren a penes un rumor del que havia passat. Un jove Olivares havia rebut més informació d’una tia fadrina i mestra amb la que solia conversar, una de les «Senyoretes». A més, llegint una obra del catedràtic de la Universitat de València Manuel Ardit i Lucas, va trobar una referència als fets del seu poble. I el més important, una referència a uns documents de l’ “Archivo Histórico Nacional” de Madrid que ampliaven els fets. I enllà que es va dirigir el nostre escriptor a aconseguir una còpia d’este patracol. I d’allí va eixir la novel·la. El més interessant va passar després, perquè quan va comprar «Ca les Senyoretes» va trobar documents que ampliaven i confirmaven els fets. I, fins i tot, va conèixer uns touers (habitants de Tous) que van confirmar la participació d’un grup de conciutadans en els fets, com narra el llibre.
I per a fer la història més interessant, una membre del Club, amb avantpassats a Otos, també tenia una relació familiar amb algun protagonista de la història.
Com vegeu el món és un mocador, el que vam experimentar quan Joan ens va explicar el rellotge de la migració otosina a Argentina i on vam reconèixer històries familiars ben properes.
En fi, un matí meravellós, ple d’aprenentatges i experiències al voltant d’Otos i Vespres de Sang.
Per a acabar com toca, som valencians, ens vam fer un dinarot amb Arrós de Muntanya i Arrós al Forn a Ca les Senyoretes.
Ja sabeu, si voleu participar d’altres activitats com les que us narre sols heu d'apuntar-se, a la Biblioteca, al Club de Lectura de Castelló. Començarem el nou curs a setembre. Esteu pendents del Miragall i ja anirem donant-vos mes informació a passar l’estiu.
Bones vacances.
Pep Beltran
