Des de la Regidoria d'Educació vos mostrem els relats guardonats al III Concurs de relats breus de Tots Sants.
Cada dia publicarem dos relats breus. A continuació podeu llegir uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Izan Castillo Sanz, amb el relat Sempre en el meu record, guardonat dins de la categoria de 1r d'ESO. SEMPRE EN EL MEU RECORD
Cada any l’1 de novembre se celebra la festa en la qual recordem a totes les persones, amics i familiars que ja no estan entre nosaltres. Aquell dia, anomenat Tots Sants, els avis de Josep, un xiquet molt espavilat, el van convidar a passar el dia amb ells.
Abans de sopar el seu avi el va cridar per a què li fera companyia davant el fumeral. Va començar a contar-li el que la gent visita amb rams de flors als seus éssers volguts al cementeri i així tindre’ls en el seu record. També la gent compra dolços típics tradicionals i cada persona compra un postre i així els proven tots.
Josep li preguntà al seu avi:”Ací no hi ha dolços?”
El seu avi li respongué: “si vols podem anar ara mateix a comprar-los”.
-Perfecte, però on anem, iaio? -Preguntà Josep.
-Anem a la pastisseria i cadascú que compre el que més li agrade.
Josep anava caminant cap al camí de l'església amb el seu avi i allí veieren una pastisseria i entraren. Compraren els bunyols de vent i els panellets, sols faltaven els seus preferits, els ossos de sant.
Continua buscant una altra pastisseria per veure si trobava el que més desitjava, però de sobte va notar alguna cosa molt estranya. Estava sol perquè l’avi s’havia quedat fent barret amb un veí del poble. Josep se'n va espantar molt, el va buscar per totes parts però no el trobava. Va veure uns xiquets cridant i fugint d’algú. Després es va asomar i no els va veure. Va anar a casa ràpidament i allí es va trobar el seu avi que li va dir:
– On estaves?
– No puc quasi ni parlar- Respongué Josep. Estava comprant els ossos de sant i quan tornava he sentit uns sorolls en un carreró. Uns xiquets amb cares molt pàl·lides havien vist unes ombres amb llums que cantaven. I per molt que fugien no deixaven de sentir-les. Quan han eixit als afores del poble han pogut desfer-se d’elles. Després de més d’una hora esperant en un camp de tarongers, han tornat al poble i han descobert el que passava, es tractava d’una processó amb ciris gegants i la banda de música. Han passat molta por perquè pensaven que podria ser alguna persona que ja no està entre nosaltres.
– Josep, no has de tindre por als difunts. En alguns moments poden ajudar-nos i protegir-nos, per això els hem de tindre en el nostre cor i el seu record ens perdurarà per sempre. I ara vinga, anem a provar estos dolços típics que has comprat.
El xiquet es va quedar pensant el que li havia dit l’avi mentre assaboria els ossos de sant.
