Des de la Regidoria d'Educació vos mostrem els relats guardonats al III Concurs de relats breus de Tots Sants.
Cada dia publicarem dos relats breus. A continuació podeu llegir uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Carla Romero Pons, amb el relat Els valents cauen de cul, guardonada dins de la categoria de 3r d'ESO. ELS VALENTS CAUEN DE CUL
S’acosta el dia de Tots Sants, una festa assenyalada en la qual cal mostrar respecte als nostres difunts, a continuació vos contaré la història que li va ocórrer a Antoni la vespra de la festa.
Antoni, el nostre protagonista, era un xicot intrèpid que sempre presumia de no tindre por a res, quan anava al parc d’atraccions sempre era el primer a pujar a les més perilloses, s'havia llançat en paracaigudes i havia decidit passar la nit de Halloween al cementeri.
La vesprada del 31 d’octubre, Antoni, li va dir a sa mare que passaria la nit en casa del seu amic Arnau, però realment la seua intenció era passar la nit amb els difunts com a mostra de valentia, ja que no creia en històries d’esperits ni morts vivents. Per a demostrar-ho, pensava gravar amb el mòbil les escenes més interessants.
Un poc abans de mitja nit, Antoni va escalar el mur i va accedir a l’interior del cementeri. Estava tot en silenci, es respirava tranquil·litat, una tranquil·litat que es va trencar pel so de les campanes que anunciaven l’arribada de les dotze. Quan les campanes deixaren de sonar, Antoni va sentir un soroll que venia d’un panteó pròxim. Estava molt fosc i amb l’ajuda de la llanterna del telèfon va l’entrada del bloc de marbre. Als costats hi havia dos grans rosers i, en obrir la porta de ferro rovellada, un gat negre va botar sobre el nostre protagonista, que va caure a terra i va perdre el mòbil de les mans. Quan es va incorporar va notar com l’agafaven de la samarreta. Es va quedar paralitzat per la por, no s’atrevia a girar-se i el misteriós esser que l’agafava no deia ni una paraula.
– Solteu-me, per favor, jo no vull fer mal, no vos molestaré més! – Repetia Antoni sense parar.
Així va estar Antoni tota la nit així, acovardit i sense poder moure’s, fins que quan es va fer de dia es va armar de valor i es va girar. La seua sorpresa va vindre quan va descobrir que l’espectre que el tenia immobilitzat en realitat era un dels rosers de l’entrada del panteó. Antoni es va posar a l’altura del roser i, tot valent, li va dir:
– La sort que tindràs és que eres un roser, perquè si fores una persona no sé el que et faria!
Al final va quedar demostrat que els valents cauen de cul, encara que no vulguen admetre-ho, com li va passar al nostre protagonista.
