La Regidoria de Cultura inicia un projecte setmanal en el 'El Miragall' on destacarà una paraula del diccionari valencià amb el seu significat, amb l'objectiu de promoure la cultura i el coneixement lingüístic de manera lúdica. androna
[13/03/2019]
La paraula androna prové del llatí andron, que l’havia pres del grec andrõn, relacionada amb andrós, que significa ‘home’, i que originàriament al·ludia a la ‘part de la casa reservada als hòmens’. Però en el mateix llatí ja cristal·litzà androna per a referir-se a un ‘passadís estret entre dos cases contigües’.
En diverses ordinacions de dret civil ja apareixen referències a l’obligació de deixar una androna per a permetre que es poguera obrir una finestra o per a construir un ràfec que protegira de la pluja; en concret, en El Llibre del Mustassaf d'Albalat de la Ribera, que data de 1472, es condemna un tal Guillem Navarro a netejar l’androna i a llevar la «terra de aquella, de tal manera que les aygües pluvials tinguen aviament a hon tenen de anar».
Pels canvis introduïts en l’estructura urbanística de les ciutats, s’ha produït una especialització semàntica del vocable androna, i ara es fa servir per a anomenar el ‘conducte subterrani per a on s’escorren les aigües residuals’, i especialment per a referir-se a la ‘boca d’entrada’, que és al cap i a la fi la part visible d’este conducte.
androna [andɾóna] 1. f. CONSTR. Conducte subterrani per on s'escorren les aigües residuals. 2. f. CONSTR. Boca d'entrada d'un conducte de desaigüe. 3. f. CONSTR. Carreró o pas públic molt estret entre dos cases o parets contigües. 4. f. CONSTR. Construcció que sobreïx de la coberta d'una casa per a protegir de la intempèrie l'accés a la teulada o al terrat. 5. f. GEOL. Depressió o fossa entre muntanyes. Androna prelitoral.
