Des de la Regidoria d'Educació vos mostrem els relats guardonats al IV Concurs de relats breus de Tots Sants.
Cada dia publicarem dos relats breus. A continuació podeu llegir uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de Tots Sants, esperem que vos agraden.
Maria Martínez Gómez, amb el relat El misteri del carreró de les calaveres, guardonada dins de la categoria de 3r d'ESO.
EL MISTERI DEL CARRERÓ DE LES CALAVERES
E n un poble xicotet i bonic anomenat Sellent, Tots Sants era la celebració més emocionant de l’any. Els carrers s’omplien de flors i ciris i, nosaltres, els xiquets, ens vestíem de calaveres i mexicans.
Però, enmig de tota eixa diversió, també existia una història que ens asustava: l’enigma del carreró de les Calaveres.
La llegenda deia que, en la nit de Tots Sants, aquell Carreró es poblava de calaveres vives. Les calaveres, amb els seus vestits acolorits i ossos brillants, eixien de les ombres i es passejaven pels carrers. Els adults deien que sols era un conte, una història per fer-nos por; però no puc negar que, cada vegada que m’apropava al carreró, sentia un fredolic a l’esquena.
Però jo, Ruby, sempre he sigut una xiqueta valenta i curiosa. No podia resistir la temptació d’averiguar si la llegenda era real.
Així que, la nis de Tots Sants, mentre tots a casa dormien, vaig anar a aventurar-me a la foscor amb la meua llanterna. He decidit enfrontar-me a l’enigma del carreró de les Calaveres.
Quan he entrat al carreró, el vent bufava amb força i els sorolls nocturn eren més inquietants del què mai havia imaginat. I, de sobte, ahi estaven les calaveres! Però no eren lletges ni donaven por en absolut; eren acolorides i alegres. Els seus vestits brillaven com l’arc de Sant Martí I, en llos d’espantar-me, van començar a riure i ballar.
M’he adonat que aquestes no eren calaques malicioses, sinó ànimes amigables d’antics habitants del poble. Volien ser part de la festa de Tots Sants, sentir-se part de la Comunitat i ser recordades. En vida, havíen sigut persones amables i alegres.
Hem compartit històries dels vells dies de Sellent i la importància de mantindre viva la tradició d’honrar als éssers estimats la nit de Tots Sants.
Amb valentia i compassió, he decidit ajudar les calaques a reintegrar-se en la festa. Les he portades de tornada a casa, on els adults s’han quedat bocabadats al veure-les cobrant vida en la nit de Tots Sants; però, després d’escoltar la meua història i entendre les seues intencions, han acceptat aquesta nova tradició.
El carreró de les Calaveres ha deixat de ser un lloc d’espant i s’ha convertit en un racó d’alegria i rises durant Tots Sants. Els xiquets ja no tenim por d’apropar-se a ell.
Gràcies a la meua valentía i comprensió, una tradició de por s’ha transformat en una festa plena de vida i color. Des d’aleshores, en el poble de Sellent, la nit de Tots Sants s’ha celebrat amb amor i respecte pels Éssers estimats i les ànimes antigues que tornaven. L’enigma del carreró de es Calaveres s’ha convertit en una història d’amistat i felicitat, unint a tot el poble en aquesta festa tann especial.
María Martínez Gómez
3r d’ESO
