Des de la regidoria d’Educació per mitjà de la Comissió d’Activitats Extraescolars vos mostrem els relats guardonats al IV Concurs de relats breus de Fira.
Totes i tots s’han esforçat molt i mostra d’això són els magnífics resultats que hem obtingut.
Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de la Fira 2023, esperem que vos agraden.
Maria Caldés Capsir de l’IES, amb el relat ‘Conecta’t a la fira’, guardonat dins de la categoria de 2n d’ESO.
CONNECTA’T A LA FIRA
Açò que ara et contaré va passar un tretze de desembre fa molts anys, quan tenia la
teua edat, vaja. El despertador va sonar com tots els altres dies però em vaig quedar un poc més al llit perquè era festa. Després em vaig arreglar i em vaig vestir ben abrigada, encara com el fred havia vingut perquè ja estava tardant prou. Eixe dia havia quedat amb els meus amics per a anar a la fira. Mentre els esperava em vaig fer una torrada, vaig veure uns “Tik-Toks” i vaig pujar una història.
Quan vingueren, crec que ni ens saludàrem, cadascú mirava el mòbil en silenci i,
ocasionalment, ens ensenyàvem algun vídeo que ens havíem trobat. De forma quasi
automàtica, o sense el quasi, ens asseguérem en un banc del Parc de l’estació, al costat de la parada de cotó-en-pèl. Una persona va passar davant nostre i em va tirar el mòbil. Sense dubtar-ho, em vaig llançar a terra per agafar-lo però no funcionava.
Desesperada i, alhora, enrabiada em vaig alçar per dir-li quatre coses al culpable però no hi havia ningú on em pensava que estava.
Vaig mirar cap a tots els costats però, en compte de trobar la persona responsable, em vaig quedar confosa mirant l’escena que hi havia al parc. La fira estava, sí, però no
funcionava. Adolescents, fireres, mares, pares, avis, àvies, xiquets, tots, absolutament tots, miraven el mòbil. No s’escoltava la música que caracteritzava la fira i, pensant-ho bé, feia anys que no se sentia. Lúnic soroll que hi havia era el so dels vídeos que la gent mirava.
“Com hem arribat a aquest punt? Què ha passat? Es pot arreglar?”
El meu cap anava a mil i vaig decidir fer alguna cosa. Així és que vaig començar a
caminar i fer que caigueren a terra tots els mòbils de la gent “sense voler”, això sí, intentant no trencar-los. A poc a poc, la gent va despertar i va començar a fer el mateix. Les atraccions començaren a funcionar i ja s’escoltava música per tot arreu fins que, finalment, ningú mirava el mòbil i la fira va tornar a tindre vida, va tornar a ser LA FIRA.
Així que li done les gràcies a aquell que em va tirar el mòbil perquè em va salvar de
tindre una vida automàtica i he pogut disfrutar-la de forma conscient.
-Què t’ha paregut la història, Ona?
-Molt bé, iaia. Vols gravar un “Tik-Tok” amb mi?
-Ai xiqueta, el que t’he contat no t’ha fet profit, eh? Vinga, deixa el mòbil que ens n’anem a
la fira, ratoltí.
-Iaiaaaa! La fira és molt avorrida! Vull veure “Tik-Tok”.
-Ja veuràs, serà molt divertit!
-Si tu ho dius…
-Confia en mi. Esta neta meua costarà més de desconnectar.
