L’edifici de la INMAVI acollirà del 2 al 29 d’abril una exposició que tracta d’explicar com era la vida quotidiana durant la dictadura franquista.
Context de l’exposició
Durant gairebé 40 anys Franco va governar Espanya amb mà de ferro. Des de la victòria en abril de 1939 fins a la seua mort el 20 de novembre de 1975, el Caudillo va dirigir un règim totalitari de caràcter nacionalcatolicista que, tot i patir les seues crisis internes, va mantenir la seua essència antidemocràtica fins al final.
Aquesta herència històrica de dècades de franquisme ha configurat una societat i una democràcia certament singular a Espanya. Generacions d’espanyols i espanyoles varen nàixer i viure en dictadura, sense conéixer altra cosa que no fora el règim autoritari, ultranacionalista i repressiu de ‘El Generalísimo’.
En l’actualitat, després d’un període de Transició i de la proclamació de la Democràcia (1978), vivim un moment on els nous valors i principis ciutadans, així com els nous marcs legislatius afavoreixen el debat públic per abordar l’origen, el desenvolupament i les conseqüències del franquisme en la idiosincràsia de l’Espanya actual.
Què recull «Prietas las filas»?
Amb aquesta exposició abordem el franquisme com a règim polític i com a ideologia, amb la intenció d’analitzar els mecanismes d’adoctrinament, la política de propaganda i la construcció d’un sentiment i una memòria nacional nova, basada en els tres pilars del règim: La Falange, l’exèrcit i la religió.
Els protagonistes de l’exposició són els objectes que ens permeten analitzar l’omnipresència dels símbols i les consignes d’un règim totalitari, nascut d’un colp d’estat, en la vida quotidiana, en l’educació a les escoles o en els rols de gènere als escenaris privats i públics. La cultura material del franquisme esdevé un exemple paradigmàtic de les polítiques d’adoctrinament, censura i repressió que caracteritzaren la gran maquinària que el règim militar franquista va instaurar a Espanya.
Què es pretén amb la mostra?
L’objectiu principal és oferir una visió didàctica i transversal de la cultura material del franquisme per donar a conéixer, especialment a les generacions que ja han nascut en Democràcia, els mecanismes que va posar en marxa la dictadura per reescriure la història del nostre passat més recent i per tal de legitimar-se.
