La realització d’activitat física, exercici físic i esport té una important repercussió positiva en la salut de les persones, tant a nivell cardiovascular, com a nivell psicològic, emocional i hormonal (Marugán Pintos, 2019). No obstant, els estudis recents conclouen una major pràctica esportiva per part dels homes, sobretot en edats primerenques (entre els 15 i els 24 anys).

Si ens centrem en la part femenina, al llarg de la història han estat presents un gran nombre d’estereotips en torn a l’esport femení. Des de la creença de que la pràctica esportiva portava a la masculinització del cos fins a l’associació de l’estètica corporal femenina amb aspectes com la debilitat, la funció reproductiva, la flexibilitat, etc. A pesar d'aquests aspectes negatius, l’esport i l’activitat física han servit per contribuir a la igualtat de gènere entre homes i dones i les tendències de participació en aquest món tendeixen a igualar-se, malgrat la superioritat encara vigent dels homes (Alfaro, 2008) Així doncs, els estudis més recents indiquen que el fet de practicar qualsevol esport o activitat física en etapa escolar, fa que augmente considerablement l'interès que les dones tenen al llarg de la seua vida en continuar practicant-ho (Marugán Pintos, 2019).
 

Pel que fa a la situació de l’esport femení al poble de Castelló, disposem de diverses fonts d’informació. Si tenim en compte l’enquesta de “Situació Esportiva a Castelló” realitzada per aquesta administració l’any 2022, trobem que un 48% de les persones que van respondre l’enquesta eren dones. La qual cosa suposa un percentatge molt similar al dels homes, amb una diferència mínima del 4%. Ara bé, de totes eixes dones que respongueren l’enquesta trobem que sols el 4,8% van indicar que no practicaven cap tipus d’esport ni activitat física, fet que fa destacar l’elevada participació de les dones castelloneres en qualsevol tipus d’activitat física. Tanmateix, si ens centrem en les modalitats esportives practicades, podem destacar les activitats dirigides i els esports individuals, amb una freqüència setmanal que supera en molts casos les dos dies de pràctica per setmana.

 

En canvi, si ens fixem en les hores d’utilització de les instal·lacions esportives municipals trobem certa diferència entre homes i dones depenent de la instal·lació i el tipus d’esport que es practica en ella. Per exemple, en el camp de futbol, la diferència d’hores d’utilització entre homes i dones és molt significativa, fet que es pot justificar amb que sòls hi ha un equip femení de futbol al nostre poble. No obstant, en trobem una diferència similar a l'invers en el pavelló i una major utilització de la pista exterior poliesportiva per part de les dones degut a que els principals usuaris d’eixes instal·lacions són el Club de Patinatge i l’Escola de Patinatge, clubs esportius els quals estan majoritàriament conformats per esportistes femenines. També és cert, que en instal·lacions on predominen els esports de raqueta com la pista de tennis o les pistes de pàdel, les hores d’utilització tendeixen a igualar-se, malgrat que siguen encara superiors en homes.

*Font: Aplicació de reserves del poliesportiu

En quant a la composició dels clubs i associacions esportives a Castelló, pel que respecta a l’evolució de la participació de la dona, comparant dades de l’any 2017 amb l’actualitat, trobem que ha augmentat la presència femenina en el Club de Tennis, s’ha duplicat en el Club Multiesportiu El Castellet (CMEC) i s’ha multiplicat per quatre en l’Escola de Pilota Valenciana, a més de tenir gran importància en associacions de recent creació, com és el cas d’Amics de l’Atletisme i l’escola OCR.

 

 

*Font: DIAGNÒSTIC MUNICIPAL DE CASTELLÓ DES DE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE: 2017. Estudi realitzat per: Joan Sanfélix Albelda

 

*Font: Cens de les associacions i clubs esportius de Castelló

També podem comprovar l’evolució de l’esport femení en la participació creixent a les edicions de la “Gala de l’Esport”. En aquesta gala es premia als esportistes més destacats de la localitat cada any de cadascuna de les associacions o clubs que volen formar part d’aquest esdeveniment, a més d’atorgar premis especials com el de trajectòria esportiva o mèrits esportius entre altres.

 

En els gràfics següents podem comprovar el nombre de guardons que han sigut atorgats a les 6 edicions que s’han portat a terme des de l’any 2016 fins l’actualitat, així com la diferència percentual entre guardons masculins i femenins respectivament. Com es pot observar al segon gràfic, a cada edició que s’ha celebrat, ha anat incrementant la presència femenina en els guardons respecte a la masculina, creant així una tendència cap a la igualtat dins d’aquest esdeveniment.

 

*Font: El Miragall

 

*Font: El Miragall

 

Per últim, cal dir que aquesta serà la primera d’una sèrie de publicacions que formen part d’una iniciativa propulsada per la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Castelló amb la col·laboració d’alguns clubs i associacions esportives locals que formen part del Consell d’Esports Municipal per tal de commemorar el dia de la Dona. Aquestes, tindran per objecte mostrar al poble de Castelló quina és la situació esportiva femenina local i, al mateix temps, mostrar algunes de les dones més destacades en l’esport local per tal de fer un crit cap a la igualtat en aquest món i que els més menuts puguen saber que també hi ha referents femenines en l’esport del nostre poble.

 

Bibliografia:
 

Alfaro, E. (2008). Mujer joven y deporte. Revista de Estudios de Juventud, 83, 119-141.

Marugán Pintos, B. (2019). El deporte femenino, ese gran desconocido. Instituto Universitario de Estudios de Género. https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=774677

Sanfélix Albelda, Joan. (2017). Diagnòstic municipal de Castelló des de la perspectiva de gènere.