Notícia

Relats breus de Fira 'Una història per a la fira, una fira per a la història' d'Andreu Satorres Penalva

Des de la Regidoria d'Educació per mitjà de la Comissió d'Activitats Extraescolars vos mostrem els relats guardonats al II Concurs de relats breus de Fira.

Totes i tots s'han esforçat molt i mostra d'això són els magnífics resultats que hem obtingut.

Cada dia publicarem un relat breu, a continuació llegireu uns dels relats guanyadors que vam escriure amb motiu de la Fira 2021, esperem que vos agraden.

Andreu Satorres Penalva, amb el relat 'Una història per a la fira, una fira per a la història', guardonada dins de la categoria de 2n d'ESO.

UNA HISTÒRIA PER A LA FIRA; UNA FIRA PER A LA HISTÒRIA

Era l’acabament de la tardor, primers de desembre, havia acabat els exàmens i estava molt saturat.Tenia moltes ganes de desconnectar. I quines ganes ! Esperava ansiosament la fira al meu poble, coneguda com la fira de Santa Llúcia; una fira amb moltíssims anys d’història, fins i tot segles, que se celebrava el dia tretze de desembre.

El meu iaio em contava que aquesta fira va començar durant la inauguració de la Sèquia Escalona. Es tractava d’una gran obra que va permetre apropar les aigües del riu Xúquer al nostre terme municipal i va facilitar el reg de tots els camps del municipi.

L’ajuntament enguany havia programat una gran varietat d’actes: una fira d’entitats, una fira tradicional valenciana, passacarrers, espectacles recreatius i esportius, actuacions musicals… de les quals em va sorprendre moltíssim una: les cançons nadalenques interpretades per un tal “El botifarra”. Mare meua, quin nom ! Estàvem a la plaça i tots els meus amics esclatàrem a riure quan escoltàrem eixe nom.

Jo acabava de complir tretze anys i en casa ja em deixaven eixir amb la colla d’amics i tornar una miqueta més tard del que era habitual, encara que no massa.

Hi havia dies que allà mitjan vesprada tornava a casa perquè ja no em quedava ni un clau a la butxaca.

I ma mare tota bocabadada em deia: “Com pot ser que no et queden diners ! Veges com te’ls mesures perquè no te n’he de donar més”. I jo li contestava amb el refrany que cantussejava el meu iaio sempre en aquesta època de l’any:” A la fira no vages si no tens diners, que veuràs moltes coses i no et compraràs res.”

La colla d’amics eixíem totes les vesprades, ho passàvem genial, pujàvem a les atraccions, ens compràvem aquell tradicional cotó de sucre, que ja no el tornava a veure fins la fira de l’any següent.

M’encantava que el meu poble estiguera així, tot engalardonat i enllumenat, amb els carrers plens de gent passejant: menuts, grans, majors… Es vivia i se sentia alegria per tot arreu. Era una magnífica meravella!.


Butlletí

Dona’ns la teua adreça electrònica i t’enviarem les novetats per correu