Notícia

Castelló fa cent anys (IV): educació, cultura i festes, per F. Xavier Martí

Educació i cultura

Les escoles públiques es trobaven a l’edifici de l’exconvent, situat sobre el solar que hui ocupa l’Ajuntament i la plaça del mateix nom. Hi havia dos aules per a xiquets, una per a xiquetes i una per a pàrvuls. Al capdavant de les escoles de xiquets estaven, des del principi del curs 19-20, Esteban Sanchis Benito i Baldomero Vendrell Gómez. Este últim, interí, havia nascut a Sueca el 27 de febrer de 1894, era valencianista i fou vocal de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana. Esteban Sanchis Benito era titular i va succeir el difunt Miguel Badenes Alonso. Estos dos mestres van introduir una innovació a començament del curs: van convertir les dos escoles unitàries de xiquets en escoles graduades; és a dir, que en lloc d’haver-hi dos grups on hi havia xiquets de diverses edats, van separar l’alumnat per edats. Açò, que ara ens pot semblar una cosa molt òbvia, no va arribar a Castelló fins a la tardor de 1919. Esteban Sanchis, nascut el 12 de novembre de 1865, va treballar a Castelló fins al dia de la seua jubilació, el 12 de novembre de 1935. Fou pare de dos grans mestres: Remigio i Esteban Sanchis Ferri.

La mestra de xiquetes devia ser Leonor Valor Franco, que havia arribat en 1917 procedent de Chiva. Havia nascut el 21 de maig de 1859. La mestra de pàrvuls devia ser Josefa Momparler Torres, nascuda el 19 de setembre de 1876.

Els regidors de la minoria obrera denunciaren l’estat precari de les escoles:

«[...] los señores Molina y Onrubia hicieron constar un voto de censura á la referida Junta [de Primera Enseñanza] y Ayuntamientos anteriores, por el abandono en que han tenido cuanto se relaciona con la enseñanza primaria» (Sessió de 13 d’octubre de 1920, sign. H-24/1, f. 33v.).

Molina i Honrúbia segur que tenien raó, a pesar que l’any anterior l’Ajuntament havia publicat una conferència sobre educació de la mestra Leonor Valor i que a començament d’any es van celebrar a Castelló les Converses Pedagògiques organitzades per Ortega Valero, Carlos Rodao i Edmundo Castillo («Conversa pedagógica en Villanueva de Castellón», Tribuna del Magisterio, 151 (1920), pp. 1-3) a compte de les arques municipals. La iniciativa, però, la tingué el professorat.

Edició de la conferència pronunciada per la mestra de l'escola de xiquetes, Leonor Valor, en 1919

A banda de l’escola pública, n’hi havia una de xiquets que regia Aurelio López i, des de 1901, el col·legi de les Dominiques. La priora de la comunitat des de 1915 era la catalana Maria Dolors Pujols Doménech. Entre altres religioses, s’hi trobaven la beata Ramona Fossas Romans, la germana Assumpció Doménech i una germana que encara hem conegut molts i moltes, Adelaida Fernández Blanco (Ujo, Astúries 1888-Castelló 1967).

La minoria obrera de l’Ajuntament, concretament Honrúbia, proposa el 21 de juliol la instal·lació d’una biblioteca popular «que podrá nutrirse principalmente con las obras de lectura que á su debido tiempo se soliciten del Ministerio de Instrucción Pública y demás Centros Directivos». La corporació va aprovar la proposta, però no va fer res. Fins a la Segona República no hi va haver Biblioteca Popular.

S’enderroca el teatre de la Unión Agrícola. Ho sabem perquè el diari Las Provincias del 25 de febrer de 1920 inserix un anunci on s’indica que es venen telons, bambolines, butaques, cadirat entapissat, rajoles, «cuchillos» de ferro fos, fustes de diverses mesures, instal·lació elèctrica i màquina cinematogràfica. Només quedava el teatre Ideal. Els castellonencs tenien gran afició pel teatre i pel cinema.

I, de tant en tant, hi ha algun esdeveniment cultural excepcional, com el del 13 de desembre de 1920. A pesar de la pluja, el primer dia de Fira, Vicente Llopis Piquer va inaugurar, amb una conferència sobre la pintura moderna, l’exposició que presentava «el notable y distinguido artista Virgilio Bernabeu, hijo de aquella localidad» (El Pueblo, 10328, 1920, desembre 12, p. 2). La conferència del periodista del diari El Pueblo, que va ser «muy aplaudido», i la mostra, que va ser «muy visitada», es van celebrar «en los salones del Sindicato Agrícola». La correspondencia de Valencia indica que l’artista castellonenc «ha puesto de relieve su laboriosidad y excelentes aptitudes para la pintura» (1920, desembre 14, p. 2).

El mestre Fayos continua formant la banda dels «imberbes», que ja fa diverses eixides als pobles de la redor. El mes de juny fa la processó de Corpus a Énova i amenitza les festes de Sant Pere de la Pobla Llarga. Especialment rellevant fou l’actuació en la Fira de Xàtiva amb 57 músics.

No sabria dir amb exactitud si la idea d’esport havia arribat ja a Castelló. És probable que ja es jugara al futbol, però fins a 1923 no hi hagué un camp destinat al joc. També és probable que hi haguera afició pel ciclisme i pels bous. Alguns terratinents de Castelló tenen afició per la caça menor i el tir de colom. Fins i tot fan equip i participen en concursos. El 26 de juny, un equip format per l’advocat Eduardo Llagària, el metge Pérez Valls, Elies Varó, B. Martínez i un Soro participa en la Copa Valencia de tir de colom a braç. També participen en el campionat regional de la Fira de Juliol.

Festes

No tenim moltes notícies de les festes de 1920. Sens dubte, se celebraven totes les religioses. La processó de Corpus Christi es revestia d’una majestuositat especial i per costum immemorial la corporació municipal s’implicava protocol·làriament i econòmicament:

«[...] se acordó que el Ayuntamiento tenga en ella, como es costumbre inmemorial, honrosa representación; que tomen parte en la misma la banda local de música y un dulzainero; que se esparza mirto por la vía pública, en la forma acostumbrada; que el señor Regidor Síndico circule á su debido tiempo las oportunas invitaciones para la procesión, á la cual, así como á la Misa Mayor, asistirá el Ayuntamiento en Corporación, debiendo invitarse para esos dos actos al señor Juez Municipal y para el primero al señor Sargento Comandante del puesto de Guardia Civil, interesándole que las fuerzas de su mando asistan también á la referida procesión» (sessió de 12 de maig).

Aquell any la solemnitat del Corpus Christi es va celebrar el 3 de juny.

Les festes patronals se celebraven en octubre. Des del 13 d’octubre es modifica la volta de les processons generals, «en el sentido de que rebasando la calle de los Santos, ingresen en la plaza del Convento [plaça de l’Ajuntament] para continuar después en la carrera acostumbrada, por la calle de Mascarós [el Pedró]».

En les festes actuava la Lira Castellonense, però també va vindre la banda del Regimiento de Infanteria Vizcaya nº 51, que tenia la seu a València.

La fira de Santa Llúcia se celebrava els dies 13, 14 i 15 de desembre, però un «temporal de lluvias, acaecido durante los tres días de feria, determina y aconseja la prorogación de esta, para resarcir en lo posible á los feriantes y proporcionar solaz al vecindario; y en su vista, se acordó dicha prorogación hasta el diez y nueve del actual, inclusive» (Sessió de 16 de desembre). Quan plovia es tirava pallús per a evitar els tolls d’aigua; aquell any el va donar gratuïtament José Mollà, arrendatari del Molí Nou.

Esteban Sanchis Benito amb els seus alumnes al pati de l'exconvent (ca. 1922)
Castelló fa cent anys

F. Xavier Martí


Butlletí

Dona’ns la teua adreça electrònica i t’enviarem les novetats per correu