Notícia

Llibre per a un agost sense festes

F. Xavier Martí i Juan

Ja teniu a la vostra disposició el llibre de festes de 2020. En realitat es tracta d’un quadern de 44 pàgines en què s’ha procurat mantindre l’estil dels últims anys. La peculiaritat de la publicació d’enguany és que és el llibre de festes d’un any sense festes. Des de 1939 s’havien celebrat les festes majors de la vila sense excepció. En 1957 es van suspendre a partir del tercer dia a causa de les fortes pluges que inundaren la ciutat de València. L’any següent s’ajornaren una setmana perquè havia mort el papa Pius XII i no es podien fer processons durant set dies. Les grans festes locals han canviat de nom, d’estació i data i d’organització però any rere any la ciutadania castellonenca ha tingut una cita amb l’oci, la diversió, la celebració religiosa o profana, la convivència, l’espectacle, el joc, l’esport i la cultura.

En 1942 ja es va fer un llibret modest en què, a banda de les salutacions patriòtiques i la publicitat inevitable, apareixien articles de temàtica local. Francesc Beltran, cronista de Benifaió i bibliòfil, en conserva un exemplar i l’ha ressenyat en un article recent (“Les festes majors d’abans i després d’una guerra a la Ribera”, L’orgue de Sollana, 594 (2020), pp. 2-12). El fet no es va repetir fins a l’any 1948, però des de llavors les festes sempre han anat precedides de l’edició i el repartiment del llibret. En formats diversos, amb major o menor quantitat de pàgines i amb la supervisió d’autoritats de tots els colors sempre hi ha hagut festes amb programa des de 1948.

I enguany es dona el cas que hi ha programa sense festes. La idea de les regidories de Cultura i Festes em va semblar molt encertada. En primer lloc, el món de la impressió i de l’edició no ha de patir innecessàriament els efectes de la “nova normalitat”. D’altra banda, els lletraferits locals no tenim de moment un canal millor per a difondre les nostres investigacions que el llibre de festes, i tampoc és qüestió de privar als lectors de la ració anual d’història local. I, per últim, és convenient que en les circumstàncies presents no deixem de fer aquelles coses que es poden fer amb seguretat total.

Este llibre serà recordat, potser, com el de “Les festes que no van ser” i així hem volgut que constara en el títol. La frase, l’hem presa del text de la salutació de la Comissió Municipal de Festes, la qual es compromet a treballar per unes festes inoblidables quan siga possible fer-les. La primera salutació, la de l’alcalde, ens anima a seguir amb el mateix grau de responsabilitat i civisme per tal de fer front al que encara ens espera.

A continuació podeu consultar el programa de “Les nits d’agost”, un conjunt d’actes que tots plegats no es poden considerar festes, però que ens poden ajudar a no perdre’n el gust.

En la pàgina set podeu llegir els poemes de Valeria Giménez, Maria Caldés i Joana Verdú, guanyadores dels Premis Ausiàs Marc de poesia infantil de 2019.

En la secció que sol dedicar-se a La nostra gent, la nostra història, Tobies Grimaltos ens invita a reflexionar sobre les circumstàncies sanitàries que vivim i a traure conclusions sobre el futur de la festa i del nostre poble.

En segon lloc, i responent al propòsit que ens havíem marcat de donar presència a les autores locals, Laura Capsir ens conta la vida i les circumstàncies d’aquelles dones que per primera vegada van esdevenir subjectes polítics, en temps de la Segona República i la Guerra Civil.

La troballa excepcional d’un mapa del segle XVI on apareix Castelló i els pobles de la redor és el pretext d’un article signat per Valerià Benetó, Vicent Garés i Víctor Iglesias. Els autors indaguen sobre l’origen del mapa i tracten de desxifrar els detalls del seu contingut. En les pàgines centrals hem intentat reproduir-lo amb la fidelitat més gran possible.

La mirada històrica de Valerià Benetó sobre les quarantenes a Castelló abans del segle XVIII, fruit de l’escorcoll sistemàtic de l’arxiu històric local, ens revela, per comparació amb el moment actual, un fet aterridor i consolador alhora: que no ha canviat massa la manera de controlar les epidèmies i els seus efectes.

S’estrena també en este quadern el veí Rubén Galera qui, amb la col·laboració de V. Benetó, ens informa sobre el naiximent i la la consolidació de la columbicultura a Castelló fins al 1936. Només vos avancem que hi van haver dos societats columbòfiles, i no tenien unes relacions molt cordials.

En este quadernet de 2020 no podia faltar la secció que solem dedicar a les festes de fa cinquanta anys. Reproduïm quatre pàgines del programa de festes de 1970 i n’afegim tres més amb fotos inèdites dels actes festius d’aquell any.

Vos convidem, per últim, a parar esment en la portada. Està feta per a fer-nos pensar.

Tots els col·laboradors esperem que disfruteu amb la lectura d’este llibre per a un agost sense festes.

Portada llibre