Notícia

La festa per la festa...

/ Fotos: Joanjo Puertos

Castelló celebra des de fa uns quants anys cap ací, una festa peculiar, sense jerarquies, sense protocols ni rituals establerts, una festa sana i sorprenent, es basa en fer festa per la festa i els participants només han de complir un requisit, ser nascuts tots el mateix any, l'anomenem la Festa de la Quinta, i públicament, és la Festa de la Quinta del... ací cal posar els guarismes que li corresponen i enguany és el 59, anem a submergir-nos en ella.

Abans de començar s'hem podrà reprovar que açò de les quintes no és com jo dic, ben cert, ja he dit que no segueixen cap protocol, però...hi ha quintos de 40, 50, 60 anys i més, sí ho sé... però la més 'oficial', la que congrega més gent participant és la dels 60 anys.

En què consisteix?  quin ingredient té que any rere any, les quintes renoven l'èxit en la seua festa? Jo crec que l'ingredient principal, és la pròpia senzillesa, no hi ha més constatació que saber-se part d'un col·lectiu, que, dins del present any, prompte o tard entraràs en el club dels qui tenen 60 anys, i esta verificació de pertinença es fa més patent en esta edat que no en les altres anteriors, Primer ingredient formar part d'un col·lectiu, com qualsevol festa, del col·lectiu faller, fester, de la confraria....en este cas dels qui fan 60 anys, amb la condició que qualsevol dels nomenats han de proporcionar-se uniforme, adaptar-se a certa música, fer un seguiment d'ordenances , regles i normes establertes, inamovibles, rigoroses inclús hi ha sancions per incompliments, per excessos , per carències etc, en esta festa res de res, cadascú vesteix com vol, balla la música que li posen o demana, i no hi ha més norma que la normal conducta cívica d'unes persones adultes, tal vegada siga açò el motiu de l'èxit creixent d'esta festa.

Però també hi ha el dia particular de cadascú, ja que se celebren els natalicis, felicitant els celebrants de la forma més simpàtica possible.

Depenent del caràcter dels implicats o dels organitzadors, se celebren un número indeterminat d'esmorzars i al menys un sopar en els quals no falta detall, el primer sopar pot ser o bé el primer o bé l'ùltim, però açò és cosa de més d'un.

I això és el que ens han contat els quintos del 59, que feren el dia del sopar de la quinta, començaren a les 20 hores al punt de trobada més a l'extrem de Castelló, la Plaça de l'Ermita, per diversos motius, el principal és que ja que es fa un recorregut a peu amb música, per què no fer partícips a la major part del poble? doncs per aconseguir-ho és un bon punt de partida, poc abans de les 20h la plaça anava rebent un degoteig de quintos i quintes que encara que alguns són amics, hi ha en gran número que no es coneixen, o que mai han intercanviat quatre paraules, i ací un dels grans beneficis de la festa, com que tots tenen alguna cosa en comú, no calen presentacions, i tant les objeccions com la timidesa no hi tenen lloc, a no ser que sigues un gran cultivador de  tan clara qualitat...

La festa de la quinta del '59

Va a poc a poc omplint-se la plaça, salutacions, besades, encaixades de mans, tot cap, tot el món és ben vingut, comentaris de totes les classes suren per l'ambient, 'pos' està igual que sempre, 'pos' encara fa goig, està molt arrugat/da, altres estan més preocupats per la roba triada, la samarreta o mudat , el dilema es va decidir al darrer esmorzar, el fort component numèric de dones va influir decisivament, anirem mudats, però qui vulga pot portar la samarreta, i així va ser, sols uns pocs, però orgullosos amb samarreta, la resta més obedients mudats, alguna molt mudada, però això era d'esperar, hi ha gent molt ben plantada i qualsevol 'drapet', el fan lluir...

La comitiva cívica com si d'un vehicle es tractara, circulà a gana de direcció, havent estat advertits per la Policia Local d'unes molt poquetes normes.

Acompanyats de la música s'observa l'immediat retorn del valor econòmic empleat en ella, gent eixint de sa casa amb un somriure, saludant als coneguts, soltant algun comentari en veu alta, positiu, simpàtic, perquè per a clavar la pota...millor estar calladet, no?.

Ja ha arribat la comitiva al seu primer control, la foto oficial, la del grup, la que restarà per a la historia, el fons triat el Mercat, com que no semblava massa escalonat el grup, optaren pel més fàcil, posar-se en les grades del parc i escalonament perfecte i de fons les palmeres de l'estació, prova superada.

Portava esta quinta una novetat en commemorar 'els quintos que hi han faltat', portaven gravat un vídeo amb fotografies dels qui ja no estan, un xelo els acompanya en el seu recordatori.

Una caixeta de focs artificials trencava el rigor de la serietat i donava pas a un nou espai més lúdic i vital, a un bar del centre del poble refrescaren participants i músics, que entremesclats en la multitud formaven una bella estampa de festa, terrassa plena, acera plena, plaça plena i gent ballant, i refrescant fins que enfilaren cap al saló concertat per al sopar, la banda incansable no parava d'enllaçar una melodia amb una altra, fins que en entrar tots els quintos al local els músics sorprengueren als presents interpretant l'Himne de la Quinta, i en açò començà el sopar... però que sopen tranquils els quintos, perquè això  queda sols per a ells, acabada la festa Castellò ens rebia sense llum, la foscor però, estava atenuada per una magnífica lluna no en el ple però brillant, mostrant-se, potent...

Ací podeu veure i baixar totes les fotos del sopar de la Quinta del '59

Mots clau
: Quinta del 59