Notícia

Francisco Benetó (1877-1945), per Francisco José Perales Ferre

Francisco Benetó (1877-1945)
“Obres completes per a violí i piano”

Nuno Soares/Youri Popov
Mpmp/ universidade de Aveiro

Vva. de Castellón és un poble eminentment musical. De la seua guardonada Banda de Música, la Lira Castellonera han eixit, i ho segueixen fent, un gran nombre de professors músics que han destacat en les principals orquestres, bandes i conservatoris de l'Estat espanyol. Coneixem personalment molts d'aquests músics i sabem d'uns altres de temps pretèrits els assoliments dels quals han arribat fins als nostres dies per tradició oral. D'entre aquests va destacar Francisco Benetó Martínez que sabíem havia desenvolupat una important carrera professional com a violinista a Lisboa. Ara, per iniciativa del músic portugués Nuno Soares ha arribat fins a nosaltres un excel·lent enregistrament de les seus “Obres completes per a violí i piano” que ens mostren també un compositor i transcriptor realment interessant. Com molt bé assenyala el mestre Soares en els comentaris que glossen l'enregistrament, Benetó va ser “un dels últims representants de la figura del músic virtuós/compositor.”

Sabem que el mestre Benetó, conegut entre els seus paisans com “Benetonet” va oferir el seu primer concert als sis anys tocant el flautí al teatre de Castelló i que “algú, entusiasmat de la precocitat musical d'aquell xiquet extraordinari, el va portar al Conservatori de València, on no va tardar a ser el deixeble predilecte del mestre Goñi” i que “acabats brillantment els seus estudis al conservatori, va aconseguir ser escoltat per Sarasate, que li va inculcar la idea de marxar a París, oferint-se a recomanar-lo al mestre White, perquè el posara en contacte amb les celebritats musicals de la metròpoli”(La Música a València, José Ruiz de Lihory). Després de la seua estada a Paris, Benetó va seguir els passos del seu mestre, Don Andrés Goñi Otermín, i es va traslladar a Lisboa on va continuar la seua carrera com a concertista i docent fins la seua defunció a la capital lusitana en 1945.

Al costat d'altres violinistes destacats de la València de finals del XIX com Pascual Faubel, Quintín Matas o Antonio Marco, Francisco Benetó va destacar en les vetlades musicals valencianes conegudes com a música de saló inspirades en el model parisenc d'inspiració virtuosística amb clara preferència cap a unes músiques lleugeres, festives i de clar lluïment solista enfront  la música de cambra més elevada i intel·lectual de Centre Europa.

A través del CD amb les “Obres completes per a violí i piano” de Francisco Benetó podem fer-nos una idea d'aqueixes músiques que es van interpretar aproximadament entre finals del segle XIX i les dues primeres dècades del XX en aquells salons: Xicotetes peces de fàcil audició però molt bé escrites, sòlides i, possiblement, magníficament interpretades pels seus autors.

Per a acabar, no em resta més que felicitar ferventment els interpretes Nuno Soares, violí, i Youri Popov, piano, així com a totes les persones i entitats que han fet possible l'edició d'aquest magnífic CD dedicat a Don Francisco Benetó Martínez.

Francisco José Perales Ferre

Els hem oferit la crítica personal d'una autoritat musical en actiu vinculat a la docència i amb forts lligams amb Castelló i la seua Societat Musical "Lira Castellonera". Sota la direcció de Francesc Perales Ferre (1987-1993) la banda viatja per Espanya i França i obtingué els primers premis als certàmens de Campo de Criptana (1989 i 1992) i Requena (1991).

Va nàixer a Xàtiva (València) en 1959. Va realitzar els seus estudis musicals a l'escola de música de la Societat Musical La Primitiva de Xàtiva i al Conservatori Superior de Música de València, on va obtenir el Títol de Professor Superior de Clarinet. Va estudiar direcció de Cor i Orquestra amb els professors Eduardo Cifre, José Ferriz i Manuel Galduf, guanyant el Premi d'Honor d'ambdues especialitats. També va assistir a un curs de direcció amb Helmut Rilling. En 1983 va obtenir el segon premi en el Concurs Nacional de Direcció d'Orquestra Manuel Palau, i des de 1988 és director del Cor de la Generalitat Valenciana i membre de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos.

Col·labora amb diferents formacions corals i instrumentals (Orquestra de València, Collegium Instrumentale, Cor Nacional d'Espanya, Grup Instrumental de València, entre altres), actuant en festivals com Sagunt a Escena, Festival de Música de Granada, Taller d'Òpera del Palau, Festival de Música Contemporània d'Alacant, Festival Ensems, etcètera. Ha treballat com a assistent dels mestres Rilling i Prêtre. Des de 1980 és Professor de Cor i Orquestra al Conservatori Professional d'aquesta ciutat. Amb el Cor de la Generalitat ha gravat obres de compositors valencians contemporanis i música procedent dels arxius de les catedrals d'Oriola i Sogorb per a l'exposició La Llum de les Imatges.

Valerià Benetó 

Oratge

Hui
Màx: 18 ºC Mín: 14 ºC
Demà
Màx: 18 ºC Mín: 13 ºC


Butlletí

Dóna’ns la teva adreça electrònica i t’enviarem les novetats per correu