Notícia

Curiositat i participació a la xerrada 'A la taula i al llit al primer crit'

/ Fotos: Joanjo Puertos

El passat dissabte 6 d'octubre de 2018, dins dels actes organitzats per a commemorar el 9 d'Octubre és va realitzar la xerrada 'A la taula i al llit al primer crit', menjar i beure a la València medieval, a càrrec de Frederic Aparisi Romero del Grup Harca, al segon pis de l'Obrera amb gran curiositat i participació del públic assistent.

Frederic Aparisi Romero doctor en Història Medieval per la Universitat de València Investigador 'Juan de la Cierva' a la Universitat de Lleida, ens va contar com es menjava en l'Edat Mitjana i sobretot què el que es menjava en aquella època depenia completament de la posició social a la qual es pertanyia, a més ens va explicar amb molt de detall que molts dels aliments que són comuns en les actuals cuines valencianes no van ser introduïts fins després del descobriment d'Amèrica o que els abusos i escassetat d'alguns aliments van influir directament en patiments comuns de l'època.

Si alguna cosa es menjava en grans quantitats era el pa. El pa podia ser la major part de la ració diària d'aliment de les persones de l'època. Les classes baixes menjaven pa de sègol, ordi, fajol, mill i civada. Les farines refinades com la de blat amb el qual es fabricava el pa blanc les consumien les classes altes.

Per a acompanyar el pa no bevien gens d'aigua sinó vi, cal recordar que en aqueixa època les mesures higièniques eren molt precàries i l'aigua en general era un focus de transmissió de malalties. Per açò la presència de begudes fermentades com el vi eren les més freqüents, ací com a país mediterrani es bevia de diferents formes: sols, amb aigua o amb espècies com la gingebre, cardamomo, pebre, grans de paradís, nou moscada, claus i sucre. La distribució dels vins, i en general de tots els aliments, es dificultava per l'absència de mètodes de conservació, així que els vins solien durar un any, a partir d'aquest temps fàcilment es convertien en vinagres.

La carn no era, com podem suposar, un aliment que consumiren amb freqüència les classes baixes. El consum de porc era el més comú, no així la vaca o la vedella. La carn era abundant en els menjars de les classes altes, cereals o verdures.

Quant a les aus, es consumien també sovint, es pensava que tenien propietats curatives, ara la caça estava reservada sols a les classes altes i la noblesa, la resta tenien prohibit caçar. Era signe de poder i dominació dels territoris oferir en els banquets animals de la caça. Els animals eren trossejats i cuinats per a després ser presentats "armats" i adornats, si eren aus, amb els seus plomatges.

Les classes baixes menjaven els fetges, vísceres, potes, orelles i la sang dels porcs. El peix es menjava encara que en molts casos eren conservats com a saladures, sobretot en llocs llunys del mar, al costat de la costa s'acostumava menjar mol·luscs.

Els vegetals i altres productes del camp com les llegums estaven presents en els plats medievals. No obstant açò, cal recordar que diversos vegetals molt comuns en l'actualitat no existien en l'Europa medieval, tals com les creïlles, els fesols verds, cacau, tomaques, pebrots, maduixes i la dacsa. La seua introducció al continent europeu va ser després del descobriment d'Amèrica transformant les cuines del món.

Per últim les espècies eren considerades un luxe, algunes només podien ser consumides per les classes altes com el safrà. El pebre i la canyella eren espècies molt populars. Eren usades per a quasi tots els menjars i vins.

La xerrada va finalitzar palpant i en alguns casos degustant un grapat d'aliments que Frederic ens anava explicant i per últim férem un tastet d'un vi dolcet que s'intenta produir com en aquella època.

Picant ací podeu veure i baixar totes les fotos de la xerrada.

Joanjo Puertos