Notícia

Com Sona l’ESO inunda la Ciutat de les Arts d’Òpera

València acull la trobada musical més gran de l’Estat espanyol .

Més de 1.500 persones dalt de l’escenari interpretaren l’òpera en 3 actes de M1S1N.

Iñaki Talens / Castelló (Ribera Alta)
   
El passat divendres 13 de maig,  a les 22h, va tenir lloc a la Ciutat de les Arts i les Ciències la trobada musical més gran de l’Estat espanyol. El projecte Com Sona l’ESO va acollir més de 1.500 persones dalt de l’escenari, on l’alumnat de la matèria de música dels instituts públics valencians, catalans i balears interpretaren l’òpera en 3 actes de M1S1N.   
   
València va acollir la seua 17 edició, després de 16 trobades recorrent tot el territori de parla catalana. Des del  2000, any del seu naixement, aquest projecte musical ha visitat Vandellós, Hospitalet de l’Infant, Torrent, Gandesa, Aielo de Malferit, Palma, Benicàssim, Barcelona,  Carcaixent,  Dénia, l’Ametlla de Mar, Morella, Sant Carles de la Ràpita, Cocentaina i Torroella de Montgrí.   
 
   
Cada edició recull diferents estils i gèneres musicals, passant des dels musicals, el rap, la música    valenciana,  l’òpera...  I també han sigut molts els artistes i  grups famosos que els han visitat i actuat  amb ells i elles, com  per exemple, Obrint Pas, Pep Gimeno ‘Botifarra’ o el raper espanyol Nach, entre altres.   
   
Aquesta 17a edició era el torn de l’òpera, una peça musical per a banda, cantants solistes i cor. El seu argument va deixar en el públic i en l’alumnat una reflexió molt important: el  qüestionament de les noves tecnologies que ens fa allunyar-nos de les relacions personals, del cara  a cara.   
 
   
Tècnics   de so i  d’imatge, càmeres, professorat, professionals de la música, coreògrafs, cantants i, sobretot, unes ganes immenses de fer música i aprendre els valors de la societat   actual mitjançant la música. Tots ells, amb moltes hores de dedicació i ganes de fer feina ben feta, ompliren la Ciutat de les Arts i de les Ciències de milers de persones, i com a públic que vaig ser i com a futur docent de música als instituts només em queda felicitar des de la primera fins a l’última persona que ho fa possible. Gràcies per fer-nos gaudir d’aquesta manera, però, sobretot,  gràcies per educar els xiquets i xiquetes amb música.        
 
Mots clau
: Iñaki Talens