Notícia

La Memòria Històrica a Castelló

Cementeri de Paterna / Fotos: Joanjo Puertos
Cementeri de Paterna / Fotos: Joanjo Puertos

El proper dimarts 26 de juny a les 19.30h, al Teatre Ideal de Castelló es realitzarà una xerrada sobre les persones represaliades que van ser afusellades a Paterna i enterrades en les fosses comunes, amb el títol "Familiars de les fosses comunes a Paterna".

En la xerrada intervindran la presidenta de l'associació "Fosa 112 de Paterna" Carmen Gómez, Miquel Mezquida arqueòleg responsable de l'exhumació dels cossos de les fosses de Paterna i l'Equip ArqueoAndro.

Cartell
Parlem de Memòria Històrica

L'Ajuntament de Castelló com qualsevol altre Ajuntament té l'obligació de vetllar pels drets de tot i cadascun dels membres de la seua ciutadania, defensant la llibertat, la igualtat i la justícia. No fa molts dies va ser 14 d'abril dia de la proclamació de la segona república, per eixos mateixos valors i per la seua defensa van perdre la vida molts dels nostres castelloners, patiren repressió franquista, foren empresonats, i les seues famílies assenyalades durant anys, però a més a més no han tingut mai cap reconeixement, el nom d'un carrer, cap monòlit, ni tan sols un soterrament digne en la majoria dels casos ...

Des de l'Ajuntament hem treballat per recuperar de la memòria de l’oblit les seues històries, hem projectat documentals com El Terrer un poble emmudit, Dones de Novembre de les fosses clandestines del franquisme a Paterna, o Fills del Silenci documental realitzat per la Diputació Valenciana i que va presentar la diputada provincial de Memòria Històrica Rosa Pérez. Tot això per poder parlar d'un tema que 80 anys després encara no hem pogut fer, cal donar testimoni de les persones que van perdre la guerra per poder tindre una visió completa del que va ocórrer.

Però volem anar més enllà de parlar del tema, perquè molts dels castelloners que van perdre la vida no van tindre dret a un soterrament digne i continuen a fosses comunes, és la nostra obligació com a Ajuntament fer el possible per posar solució.

Dins d'uns mesos s’obrirà a Paterna una fossa on hi ha tres castelloners, concretament la 112 , les seues famílies estan ja localitzades i associades a familiars de la fossa 112 , la qual cosa ens alegra moltíssim i a les que volem donar tot el nostre recolzament i farem tot el que estiga al nostre abast per facilitar el que necessiten. Estem contactant amb les famílies de la fossa comuna 127 afusellats a Paterna al 13-07-40 i 24-07-40 que recentment han demanat una subvenció a la Diputació de València per a la seua exhumació i a la que hi ha quatre castelloners. A altra fossa, la 135 que també hi ha castelloners són els afusellats del 05-04-1941, està constituïda com a associació i ens podem posar en contacte amb les seues famílies a través d'aquesta l’associació. Nosaltres per la nostra part estarem al costat de les famílies tant si desitgen traslladar les restes a Castelló com si volen deixar-les a Paterna. Per tot el que estem informant i per aclarir els dubtes al voltant d'aquest tema, estem preparant una xerrada el dia 26 de Juny, en la qual donarem detall de tot i dels dubtes que puguen sorgir.

Per altra banda, estem en contacte amb el cronista oficial de Serra, població on va haver un camp de concentració el de Portaceli , en el qual va estar tancat un castelloner i en el que estem interessats tant ells com nosaltres per recuperar la seua història.

Tambè al poble de Castelló durant la guerra civil va haver un hospital de carabiners, història recuperada per Àlvar Sentandreu tal i com relata en diferents escrits (llibre de festes d'agost del 2006) i tal i com consta en les actes de defunció del jutjat, almenys 8 d'ells moriren i foren soterrats al nostre cementeri municipal , encara que estan a nínxols, només un d'ells té làpida i nom, la resta no consta a cap lloc, es més creguem que les seues famílies no tenen cap coneixement d’aquest fet. Estem treballant per localitzar on estan i poder tornar els seus cossos a les famílies si així ho desitgen o traure’ls de l'anonimat.

Darrere de tot el que hem dit hi ha un treball de molt de temps, açò no es fa d'un dia per a l'altre, no es fàcil traure a la llum totes aquestes històries , però de segur que podrem saber molt més d'una part de la història del nostre poble que no podem deixar que es perda ni s'oblide, perquè sabem que no podem canviar el passat però tampoc volem oblidar qui va donar la seua vida per la llibertat i la democràcia del nostre país.