Notícia

La Peste de movistar+ o com una sèrie de TV tanca l'ullet a la història de Castelló

Font de l'article: Assemblea d'Història de la Ribera

Les sèries d’ambientació històrica solen tindre mala premsa entre els historiadors, que si són massa guapos els protagonistes, massa bons o massa dolents, que si els fets no passaren exactament de la manera que mostren... però no és el cas de ‘La Peste’, una sèrie de Movistar+ que a més d’aconseguir bones crítiques ens permet vincular la història en què es desenvolupa la trama amb un personatge d’aquest poble de la Ribera del Xúquer.

Fa uns anys, les sèries de televisió es consumien de manera lenta, una vegada a la setmana, durant més o menys una hora, amb llargues pauses de publicitat i amb un públic fidel que esperava el dia, l’hora i la cadena de televisió triada, per a no perdre’s ni un minut de l’argument. Aquesta manera de consumir sèries, que em fa la sensació que venia heretada dels serials sud-americans que la televisió espanyola va començar a emetre al migdia (i que em perdonen la ignorància els experts en audiovisuals, però jo em recorde veient Cristal per a passar anys més tard a Médico de familia), és un model que fa anys hem deixat enrere.

Cartell La Peste, Movistar+

En un moment en què tenim al nostre abast el capítol que triem de la sèrie que triem en qualsevol pantalla i ens fa nosa només pensar que la publicitat puga interrompre els nostres 40 minuts d’evasió, veiem com el consum de sèries, o més bé, la seua producció està sofrint un nou canvi: Les plataformes digitals s’han llançat a la producció i emissió de sèries pròpies, cosa que suposa un canvi en el model de consum de les sèries, ja que disposem de la sèrie completa en el moment de l’estrena, i busquen un públic cada vegada més especialitzat.

Il·lustració indumentària Metge de la Pesta

Dins d’aquesta especialització els historiadors també tenen el seu gènere, les sèries d’ambientació històrica, que solen horroritzar els historiadors mateixos (i no només els més puristes), ja que moltes vegades el rigor històric es veu pertorbat inexcusablement per la necessitat d’espectacle del format. Dins d’aquest gènere, fa unes setmanes es va estrenar a Movistar + la sèrie La Peste, un thriller d’Alberto Rodríguez i Rafael Cobos ambientat en la Sevilla del segle XVI, en un moment en què la ciutat era el centre del món, principal port d’arribada de les mercaderies de les Índies i que presenta com a teló de fons una epidèmia de pesta. La sèrie, a més d’uns personatges molt ben definits (només el personatge de Maria Pineda –per posar un exemple– conté comprimida la injusta història de l’art amb les dones) compta amb una acurada ambientació artística que reconstrueix carrers, palaus, tavernes, vestuaris, i que ens fa evocar fins i tot l’olor pudent dels carrers, els prostíbuls, de la malaltia...

Entre les mosques, les rates, els ungüents, els mals d’ull, la Inquisició i el luxe privat podem trobar un element que vincula la història que es narra a La Peste, amb la història de Castelló, en concret amb la història d’un castellonenc.

En l’època en què s’ambienta la sèrie de televisió (amb uns escassos anys de diferència), podem situar a Sevilla el metge castellonenc Francesc Franco(1) (Castelló, c. 1515-Sevilla, ?) que, malgrat que en molts documents aparega com a nascut a Xàtiva, fou nascut a Castelló, va estudiar medicina a la Universitat d’Alcalà de la qual arribà a ser catedràtic en 1543 i que, després de ser metge de cambra del rei de Portugal Joan III, el Piadós (1502-1557), va arribar a Sevilla per a ocupar la càtedra primària de Medicina al Col·legi Major Santa María de Jesús. En aquesta ciutat va publicar dos tractats el 1569, el Tratado de la nieve y del uso de ella (deu ser curiós esbrinar com arriba a escriure un tractat sobre la neu aplicada a la medicina, en una ciutat com Sevilla) i un segon tractat que ens porta al tema de la sèrie: Libro de enfermedades contagiosas y de la preservación de ellas. A partir d’ací no és difícil deixar volar la nostra imaginació i pensar que Francesc Franco podria fins i tot haver inspirat el paper del metge que amb tractaments alternatius (com diríem ara) intenta curar al marge de la Inquisició els amics que passen pel seu laboratori.

No em direu que no és bonic evocar la memòria d’aquest castellonenc entre els carrers de la Sevilla de La Peste?

Secretariat XVIII Assemblea de la Història de la Ribera

(1) RIBES IBORRA, Vicent, Històries de Castelló, Ajuntament de Castelló de la Ribera, 1996

Mots clau
: AhistoriaR, AHR